"Sóc gran"

El nostre nano se’ns ha fet gran. Tot ho vol fer sol. Ell és qui ha d’apagar la tele o treure el tap de la banyera. També encendre el llum de l’escala. Si ho faig jo ens hem d’esperar el minut quaranta set segons que dura encès perquè el torni a engegar. A taula ja no vol que li posem res a la cadira perquè estigui més alt ni que li traiem nosaltres el pitet. Si fem sopa, la meva companya i jo ens hem d'amagar sota la taula quan acaba perquè no ens esquitxi amb el que li ha quedat a dins. Després ell mateix es renta la cara i les mans. L’autonomia ens està sortint a una ampolla de sabó per setmana. A la cadireta del cotxe també hi vol pujar i baixar sol. Després de menjar-se dos cops el fre de mà comença a guanyar destresa. De voluntat en té. Sobretot a la cuina. “Ajudo?” em diu mentre s’enfila a un tamboret. Ajudar significa deixar el marbre ple de clares d’ou quan preparem una truita, fer una deconstrucció amb les mongetes tendres o boicotejar-me la beixamel perquè el concepte a poc a poc encara no el té clar quan aboca la llet. Amb la roba tot se li complica. Desvestint-se no podria fer un streptease. La massareta o el jersei se li queden entrevessats al cap i es passa deu minuts xocant contra totes les portes. Amb els pantalons fa les primeres pràctiques de contorsionisme i de ballet posant les dues cames al mateix forat. El telèfon també és cosa seva. Quan sona deixa el que estigui fent per posar-s’hi ell.Tampoc té masses temes de conversa. Primer pregunta “on estàs?” després “què fas?” i acaba amb “véns a casa?”. Algunes trucades s'allarguen més. Quan truquen per vendre'm alguna cosa, em poso al seu costat i en veu baixa li dic que li digui el seu nom i a quina classe va. Com que l'operador o operadora s'espera pacientment perquè pensa que al final s'hi posarà un adult em regalo. L'hi dic que li expliqui que avui ha fet psico o que ha anat en bicicleta, a piscina o a casa d'en Miquel. Si encara aguanta passo a temes més escatològics. El problema arriba quan el que està a l'altra banda és un prestigiós sociòleg a qui has d'entrevistar. Aleshores només penses: “Si us plau que no m'hagi sentit fent el pallús!”.