Cansat de veure per la tele en Javi López fent que sí amb el cap, marxem a passar el dia a Girona. Abans d’arribar, parem al Decathlon. Només entrar la petita es treu les sandàlies. Encara no hem trobat el calçat que la satisfaci. Tot el que ella va arreplegant pel camí, jo ho entaforo als prestatges que em vaig trobant. Frego el “Wanted” entre els empleats de l'establiment. La meva companya té la brillant idea d’agafar-li un frisbee al nano quan iniciem la ruta. Com era de preveure no s’espera a sortir per estrenar-lo. Per evitar els llançaments llargs en camp obert, jugo amb ell als passadissos. Aprofitem l’estona que la seva mare s’està emprovant unes bambes de córrer i no té clar quines són les menys lletges.
Per no distreure-la en la trïa, m’emporto les criatures a la secció de bàsquet. El nano fa temps que demana una cistella pel terrat. Allà la cosa està més animada. La meitat dels nens que hi ha a la botiga estan jugant a bàsquet. Se suposa que no és la mateixa persona la que ha posat tres cistelles de diferent mida i un cartell que informa que està prohibit jugar. Mentre esquivo els projectils que em cauen per totes bandes, miro de convèncer la meva filla que surti d’allà. Després li faig veure que la pilota que té a les mans és tula (xula) i que no cal que les tregui totes. Tot plegat mentre vaig dient “molt bé” al meu fill que n’encerta una de cada quatre i faig amistat amb les mares de l’Iker i en Miquel.
Posats a passar-nos-hi una estona, m’agafo unes vermudes i uns banyadors en diferents talles i colors. Ho faig perquè els emprovadors són a l’altra punta de l’establiment i no sé si sabria tornar. Només hi puc entrar amb sis peces. Estic a punt de preguntar-li a la dependenta perquè exactament sis, però hi ha cua i potser necessito que m’ho expliqui més d’una vegada. Els nanos i la dona sí que poden passar. Els nanos descobreixen aviat que poden entrar pel forat de sota de la porta de l’emprovador. La nena no sempre calcula bé les dimensions de l’entrada, però els cops no l’aturen. Aprofito les seves incursions per donar-los la roba que no em quedaré.
A la sortida mirem les tendes de càmping i les piscines que hi ha exposades. La visita no dura gaire. El temps que la meva companya s’anima i llença el frisbee. El disc volador cau en una piscina rectagular de quatre per dos metres amb un pam d’aigua. Li comentem al nano que s’enfili per l’escala i baixi a buscar-lo, però no pica. Plantejo la possibilitat d’introduir la nena directament a la piscina, però la meva companya no pica. Resignat em trec els mitjons i les bambes. Mentre pujo l’escala un pare em mira preguntant-se on deu anar aquest psicòpata. Tot i que hi ha canalla entre el públic no em poso el frisbee a la boca com si fos un lleó marí quan surto de la piscina.
