Criatures 10/07/2011

Les classes de prepart

1 min

Un amic em pregunta si és necessari que vagi a les classes de prepart. Li responc que si no vol dormir al sofà una setmana millor que no hi falti. Si més no el primer dia. Que l'únic perill que corre és ensopegar amb algun pare motivat. Em refereixo al piscòpata de la càmera. És el que es presenta a la sessió i explica que està gravant tot el procés d'embaràs de la seva companya. Que vol fer un documental sobre com evoluciona la panxa. Ens pregunta si ens fa res que gravi la sessió. Evidentment tothom diu que no, que pot filmar tranquil·lament. Jo només espero que no s'emeti pel 33. Sobretot al cap de deu minuts quan em pregunto que collons estic fent ajupint-me i aixecant-me durant tres minuts mentre inspiro i expiro si jo no haig de parir. I especialment quan veig que m'està enfocant i surto en primer pla. Estic a punt de preguntar-li a quina escola bressol apuntarà el seu nen per si el documental s'allarga, però tinc la boca plena d'aire. La cosa es complica cap al final. La llevadora reparteix pilotes gegants i ens fa seure a sobre. Aprofito l'avinentesa després de caure tres cops per impulsar-me i sortir de la sala del CAP. Ja a fora li dic a la meva companya que tenia raó, que si no hi arribo a anar hagués estat l'única noia sola, a banda de la que teníem al costat, que feia els exercicis amb el radiador, però que si us plau no m'hi faci tornar. Que per algun motiu mai he fet ioga ni m'he tornat a apuntar per cinquena vegada a un gimnàs.

stats