Sí, sí és el primer

Xavier Tedó

"No vull una germana"

El nostre nano està, en paraules de la meva companya, “irreconeixible”. Disset dies després de néixer la seva germana ens ho confirma: “És que jo no vull l'Abril”. Ja sospitàvem que no era massa normal que li fes trenta-cinc petons, amb mocs inclosos, al dia. L'anunci no ha quedat en una declaració d'intencions. Ha dissenyat un pla que consisteix a fer-se veure. També a deixar-se sentir perquè ara li ha donat per tocar la bateria que li van portar els reis i que només havia fet servir dos cops. L'actuació no la fa a la seva habitació, que és on la té. El concert el fa al menjador, concretament al costat del bressol on la nena mira d'adormir-se. Hi ha dies que s'anima i també porta el piano i la flauta per ampliar el repertori.

Si no disposa d'instruments, la perfomance pot ser gutural. Es presenta de bon matí a la nostra habitació i de sobte li agafa un atac de tos que li impedeix fins i tot anar a esmorzar. Quan ja ha despertat a la criatura i a nosaltres ens ha tret de polleguera se li obre la gana. La situació tampoc millora després. Vestir-lo sovint acaba sent un suplici perquè tot li va just: “La massareta m’apreta” remarca plorant. Com que sempre anem justos de temps, la mediació la deixem pel cap de setmana, però el diumenge també ens fa mandra enfadar-nos i l’aplacem fins a les vacances.

No és l'única forma que té de cridar l'atenció. Últimament té mals a tot el cos. El dolor pot ser al braç, al genoll o al peu i quan li demanes que et digui exactament on li fa mal et pot assenyalar dos llocs diferents. El mal desapareix quan li preguntes si vol que truquem a una ambulància. Tan poca credibilitat té que el dia que agafa febre no li fem cas i li anem dient a la gent que està tou fins que el termòmetre ens diu que no, que aquest cop no s’ho està inventant.

També s'emprenya més que mai. Sovint no sabem ni per quin motiu s’enfada. El cas és que dir-li que se'n vagi a rentar les mans després de sopar pot esdevenir un drama. I això que li fem més cas que mai. Especialment jo que cada vespre em converteixo en una porteria gegant perquè em faci un gol i cridi “gol de messi”, en un cavall que recorre a quatre potes tota la casa amb Sant Jordi a dalt o en un drac perquè m’embesteixi amb la seva espasa màgica.