Sí, sí és el primer

Xavier Tedó

L'efecte niu és devastador

L'efecte niu és devastador. Especialment si la teva companya s'instal·la al teu pis. També si el practiques després a casa d'ella. Perquè més tard o més aviat descobrirà la seva vocació d'interiorista i enlloc de veure els teus amics veuràs mobles cada cap de setmana. Tot pot començar amb el sofà, continuar amb el bany i en el pitjor dels casos no acabar fins el dia del part. Al meu pis només he aconseguit preservar el rebedor. Prèviament el vaig declarar patrimoni de la humanitat per conservar algun rastre de la seva vida anterior. De pintar no et salva ni l'advocat de'n Millet. Si vius en un pis modernista de Barcelona serà aleshores quan te'n recordaràs de l'arquitecte que va dissenyar aquells sostres tan alts. Bàsicament perquè durant uns dies no podràs estirar els braços ni per obrir la nevera. Prega perquè la teva companya no vegi cap oferta de parquet. Si la veu, mira que inclogui la instal·lació. No serà ella qui el posi. Tampoc saps, fins que t'hi trobes, que no és com fer un trenca-closques, que has retallar làmines perquè t'encaixin bé. Si algun amic et diu que primer posis el parquet i després pintis aprendràs una cosa molt important. Que no li has de demanar mai més cap consell. L'esforç de canviar el terra paga la pena, això sí. A la nostra gata li va costar dues setmanes valorar-ho. Va ser quan va deixar d'estimbar-se contra totes les portes i parets de la casa perquè patinava. Quan s'acosti l'estiu visitaràs tots els gardens de la comarca buscant algun material que converteixi el teu balcó en un búnquer. No fos cas que la criatura sortís del bressol, agafés l'escombra ipractiqués elsalt de perxa.