Sí, sí és el primer

Xavier Tedó

L'aniversari

L'aniversari del teu nano saps quan comença però no quan acaba. Tant que es pot allargar des del dia de Sant Jordi fins el mes de maig. La celebracióarrenca la nit abans enredant a la teva veïna perquè et faci el pastís que ha de portar a l'escola bressol. Ho complementes amb dues safates plenes de panets amb pernil dolç després de veure un cartell amb una foto del teu fill a la porta de la classe que informa a les famílies que demà no han de portar berenar.

A la tarda surt de l'escola vermell com un tomàquet d'excitat que està i amb la corona posada. Ja no se la treu. La mare d'uns bessons de la seva aula també fa anys i ens convida a casa seva a sopar.Durant el trajecte li responc que no, que no pengenbanderes als balcons perquè sigui el seu aniversari, sinó perquè és Sant Jordi.

Un parell de dies més tardconvidem els avisa un restaurant per celebrar-ho amb la família.El cap de setmana la festa es trasllada al parc. Aquest cop també s'hi suma la princesa, una nena de la seva classe que compleix anys la mateixa setmana. En absència del drac, exerceixo de monstre perseguint la canalla mentre rebo pals per tot arreu.

L'endemà hohem de celebrar amb el seu cosí, que va néixertambé el dia de Sant Jordi, però unes angines de la meva companya avorten l'operació. Després de trucar per anul·lar la cita, el nostre nano se la miraamb cara de no entendre resiassenyalant-li amb el dit el coll li deixa anar: "Mare, jo no veig enganxines".