Sí, sí és el primer

Xavier Tedó

Frank Spencer

En Frank Spencer ha creat escola. El protagonista de N'hi ha que neixen estrellats té seguidors. Parlo de l'individu amb el que m'he topat avui al parc. Hi arriba amb dos nens i carregat de joguines. Primer treu un cotxe teledirigit. A la quarta trompada, el vehicle pateix alguns desperfectes. El més important, la pèrdua de l'aleró. Com acostuma a passar, es queda més fotut ell que els dos nanos i comença una recerca exhaustiva per tot el parc. Cada cop el tinc més a la vora. Més per una qüestió de proximitat que de bon samarità li pregunto que busca i si vol que l'ajudi. S'ho pren al peu de la lletra. Divideix el parc en dos parts i m'envia a mi i al nano a buscar el coi d'aleró a la zona sud. Abans em dóna amb pèls i senyals totes les característiques de l'aleró. Vint-i-cinc minuts i un parell de quilòmetres després sento que crida: “Ja el tinc, ja el tinc!”. Alleugit, me'n vaig una altra vegada a jugar a futbol amb el meu nano.

La calma dura poc. En Frank treu ara un avió teledirigit. Un parell de vegades haig de tirar la criatura al terra perquè l'avió no li esberli el cap. Després ja no se sent el brunzit. “Haurà canviat d'arma blanca” penso. Em relaxo, però veig que torna a venir cap a mi. Fa cara de tenir un problema. El començo a conèixer. “Escolta que em pots deixar la pilota és que l'avió s'ha quedat encallat en una branca”. “I tant home, no pateixis!”. Tira la pilota més de trenta vegades i potser en dues ocasions s'hi acosta. Que l'arbre faci més de sis-metres no hi ajuda. Quan ja he descartat fer el dinar i medito si agafar un pollastre a l'ast o canelons i croquetes perquè són més de les dues, la llença de nou i es queda travada al mateix lloc que l'avió. Aquest cop sóc jo qui va cap a ell. Resignat li dic que no pateixi, que ja marxàvem, que la criatura ja m'ha fet un parell de gols. Ell no és dóna per vençut. Comença a fotre-li castanyes al tronc. Després s'anima i inicia l'ascensió. No puja gaire. No té temps d'agafar vertígen. Em comenta que m'esperi, que va a buscar una escala, però li dic que no cal, que només és una pilota. Abatut em diu que me la deixarà al primer bar que hi ha al carrer Nou. “Perfecte” li dic. A la tarda no m'hi passo. Em fa massa por trobar-me'l de nou.