Sí, sí és el primer

Desventures d'un pare primerenc

0

Tour de Nadal

Al Nadal tenim l’agenda més apretada que un militant de la CUP. Aprofitant que baixem a casa de ma mare uns dies mirem de gaudir de l’oferta cultural de Barcelona. Comencem amb sessió de titelles. Ho deixo aquí. Després anem al cinema a veure “El viaje de Arlo”. Després de fer mitja hora de cua, la noia de la taquilla m’informa que no queden seients junts, que només en queden a la primera filera i que no ho veurem bé. Li dic que tant és, que ara no tornem cap a casa, que nosé com plantejar-ho als nanos ara.Li pregunto si em pot fer un descompte. Ni em mira. Acabem asseguts a les escales....
0

La revetlla

Per Sant Joan no comprem petards sinó taps. Al nostre nano li agrada la revetlla igual que a la Carolina Punset la diversitatlingüística. D’aquest dia només salva la coca. I sense crema. Al migdia quan surt del casal fem via cap a casa. Ja sona algun petard i ell es tapa les orelles tot el camí. No li pregunto si vol fer una volta amb bicicleta. Ben dinat fa una migdiada llarga. Tan llarga que avui apunta que no s'adorm fins a la matinada. No el desperto. Tinc l'únic grup de hooligans que tira petards a aquella hora just a sota de casa. Tanco les finestres del menjador i el balcó. Obro la...
0

El debut

La convocatòria és a les nou del matí davant del pavelló. L’ocasió s’ho val. Els nostres nanos juguen el seu primer partit de bàsquet oficial i els pares diem d’anar-hi junts per fer pinya. Una filera de deu cotxes fa via cap a Premià de Mar, on es juga el triangular. Seguim els pares d’un dels entrenadors, que ens fa una ruta turística per la població maresmenca sense baixar del cotxe. Al final només el segueixo jo. Després de fer-me una idea aproximada de com és el poble, aprofito que s’atura per demanar indicacions a un vianant per comentar-li que fa un quart d’hora que he vist el rètol...
0

Animals

Un amics li van regalar una peixera al nano pel seu aniversari. Amb el temps hem entès que era un regal educatiu. Volen que entengui el sentit de la mort, què significa literalment dinyar-la. Suposo que per això no em van comentar que si mengen massa, tenen poc oxigen oamb el canvi d'aiguapoden morir. Vam començar amb un i ja freguem la desena. El primer, el Peixet, és dels que ha durat més. Tres setmanes. En Miquel, en Luis Suárez o el Taronget, menys. No els ha donat temps de fer-se estimar. Això m’ha convertit en el client de l’any de la botiga d’animals, que ja parla de brot...
0

La varicel·la

"És millor que passin la varicel·la que posar la vacuna". Això és el que ens diu el pediatra del CAPunes setmanes enrera. Sortim tan convençuts de l'ambulatori que li fem cas i la petita l'agafa. Som uns afortunats perquè el nende la seva classe que tenia el virus només li encomana a ella. Les tres primeres nits penso en la família del metge. La meva sogra també perquè es fa càrrec de la nenael primer dia. Bàsicament perquè de la una fins a les quatre de la matinada la nena només repeteix "pica molt" i em demana que li bufi. Quan em quedo sense aire la seva mare agafa el relleu. L'operació...
0

De compres

Cansat de veure per la tele en Javi López fent que sí amb el cap, marxem a passar el dia a Girona. Abans d’arribar, parem al Decathlon. Només entrar la petita es treu les sandàlies. Encara no hem trobat el calçat que la satisfaci. Tot el que ella va arreplegant pel camí, jo ho entaforo als prestatges que em vaig trobant. Frego el “Wanted” entre els empleats de l'establiment. La meva companya té la brillant idea d’agafar-li un frisbee al nano quan iniciem la ruta. Com era de preveure no s’espera a sortir per estrenar-lo. Per evitar els llançaments llargs en camp obert, jugo amb ell als...
0

Teràpia familiar

No hi ha res millor que començar el cap de setmana amb un taller de teràpia familiar. Especialment si la sessió comença a dos quarts de deu del matí i prèviament has hagut de fer l’esmorzar, vestir i encolomar les dues criatures. La meva companya m’anima dient-me que “només” hi haurà una vintena de mares i pares. Em quedo molt més tranquil. Quan entro a l’escola, m’adono que no sóc l’únic membre del gènere masculí a qui han enredat. La seva motivació es limita, com em diuen, a rebre una recompensa a la migdiada. Sota el suggerent títol de “Hi ha mares i pares perfectes?”, la terapeuta ens...
0

El més fotut de ser pare

El més fotut de tenir fills és reproduir allò que et molestava que et fessin els teus pares. Parlo de quan em deien Àlex, que era aproximadament la meitat dels cops que em cridaven. Ara jo faig el mateix amb els meus dos fills. He constatat que no importa que siguin nen i nena perquè a vegades a ella li he arribat a dir Fera, que és el nom de la nostra gata. No hi ha res que superi, però, els dies de pluja. A vegades no cal ni que plogui. Només que els homes del temps amenacin amb ruixats, tu ja actives l’Inuncat, que consisteix en no fer plans i tancar-te a casa. Després no plou fins les...
0

Les dones sempre manen

Mentre el nano es passa tot el sant dia comptant, ja siguin els macarrons que li queden al plat o la gent que fa cua al supermercat, la meva companya no em deixa ni pixar tranquil perquè em tanca al lavabo amb el roomba encès. La petita, al seu torn, comença a exercir de dona. O sigui a manar. A l’escola bressol està fent punts per ser mestra de suport el curs vinent. Quan els fan seure a taula per menjar ella reparteix els gots de tots els seus companys i a la sortida si s’anima els dóna les agendes i la bossa del berenar als pares. No canvia bolquers, però ala Minnie, que en realitat es...
0

Les Tortugues Ninja

Els Reis de l’Orient porten coses a la gent i els pares ens passem les setmanes prèvies practicant el Nadal a tres bandes. És un joc que consisteix a anar de botiga en botiga sentint el clàssic “ja no ens en queda cap”. L’operació arrenca amb el Biri Biri, que aconsegueixo de manera miraculosa perquè una amiga que treballa en una llibreria que ara ja ven de tot en troba un al magatzem. Abans d’arribar a la caixa les mares em miren com si jo fos l’extraterrestre. Medito fer revenda i escoltar ofertes. La il·lusió de la gesta no li traspasso a la petita, que cedeix en Biri Biri al seu germà,...

Xavier Tedó

Periodista. Fa poc vaig ser pare i aquí sí que estic en formació contínua. No hi ha llibres d'estils ni manuals d'instruccions que valguin. I com et dediquis a escoltar la família, d'altres pares o pediatres que no es posen d'acord pots parar boig.