Puces a les butxaques

Anna Castells

Puzles que es fan grans

Un matí obres un armari i descobreixes que hi ha un piló de caixes de jocs d’aquells que “se’ls han quedat petits”. Mentre els treus fas una llista mental de quins cosins, fills d’amics o entitats poden ser els receptors d’una bossa farcida de encaixos, ninots i jocs de taula que, com la roba, se’ls han quedat petits.

Ara, els puzles no els poseu en aquestes bosses. A la caixa ja ens adverteixen que tenen una edat “0-99” així que fem cas al que diuen i mirem si els podem donar una altra funció.

Quan fa uns anys vam decidir què fer amb un reducte ens vam empescar un petit joc que ens han donat unes bones estones de joc familiar (i fins i tot els vam aprofitar com una prova a una fira de jocs!).

Necessiteu un puzle de 9 peces i 2 jugadors. Un dels participants s’embena els ulls, es barregen bé totes les peces i es deixen al seu davant. Ara han de muntar el puzle entre els dos, un agafa una peça i l’altre l’indica on ha de posar-la però només amb paraules (gira-la, a la dreta, baixa... una mica a l’esquerra...) Quan s’ha muntat el puzle, es canvien els papers.

Podeu ajustar el joc tant com vulgueu: qui porta els ulls embenats només pot usar una mà, qui dicta li dóna la peça a la mà...

Ara un passo la peça de puzle... i amb les construccions? Se us acut algun joc que podem fer amb totes aquelles bosses plenes de peces de colors?

Nota: M'encanten les peces de la foto! Està treta d'aquí.