Peix...pop...

Aquest és un joc que em va explicar l'Oriol Ripoll . La veritat, no vaig acabar d'entendre ben bé perquè me l'explicava com si fos un gran joc... semblava que podia estar bé, però tant com per catalogar-lo com a "molt bo"? I per a "nanos" petits com a "boníssim"? Com us podeu imaginar, al cap de molt de temps que me l'expliqués, el vaig provar. I com moltes vegades, l'Oriol tenia raó. Quin gran error haver trigat tant! Quin gran error subestimar un joc abans de provar-lo. Quin gran error. Aquest joc és la prova viscuda en "pròpies carns" que en el món lúdic, abans de jutjar cal provar el que et proposen. Sempre. Com funciona?

El joc del "Peix...pop!" és per a dos jugadors. Un és el peix i l'altre el pop. Cada un, col·loca una mà amb els dits tancats (com a la primera imatge) i començem a jugar. El que fa de peix diu "peix,peix" i avança amb la seva mà per l'aire en direcció al pop.Quan avança ho fa obrint una mica la boca del peix. Ara li toca al pop.

El pop, avança dient "pop,pop" en direcció al peix (obrint els dits de la mà com si fossin els tentàcles). Quan el pop ha agafat al peix, ha guanyat. La diversió radica en les veus que es fan quan s'avança, les estratègies, els personatges que afegeixes (amb els meus nebots vam incloure un tauró que es menjava al pop i ajudava al peix!), si jugues amb una mà cada un o amb dues... Jo hi vaig jugar una bona estona i vam riure moltíssim. Els que ens veien des de fora noenteniende què rèiem, però jo, vaig entendre el que em deia l'Oriol quan deia que era un joc "molt bo". Un cop més, merci! Va ser una manera genial de recordar-me a mi mateixa que la gran virtut dels jocs és aquesta...que els fan "impressionants" les persones que hi juguen. Nota: La imatge l'he tret d'aquí