Puces a les butxaques

Anna Castells

London

Deixeu-me fer-vos una proposta: un matí aneu al riu (o una riera, el que sigui) i aneu a buscar còdols. Un cop a casa els passeu una aigua i busqueu un guix gruixut, d'aquells de pintar a terra, o un plec de guixos de pissarra (agafeu-ne uns quants que es gasten molt).Així que el sol hagi caigut, sortiu al carrer i jugueu una partida de London.

Feu al terra un dibuix com el de la imatge amb unes sis caselles, un semicerclea la part superior on al seu interior hi escriureu London (o el que vulgueu, tant se val) i a un metre de la part inferior hi fareu la línia de llançament. Les dimensions del "tauler de joc" caldrà ajustar-les a l'habilitat dels jugadors... per tant si veieu que és massa difícil feu-lo més petit i si és massa fàcil feu-lo créixer.

Feu dos equips i establiu els torns de jocs.Al seu torn, cada jugador llença el seu còdol des de la línia de llançament. Si queda a una casella i no toca cap línia feu una marca (un equip la fa a la banda dreta del "tauler de joc" i l'altre a l'esquerre). Ah! Si el còdol caua la casella on diu London, pot fer una marca a la casella que vulgui.

Quan un equip aconsegueix fer cinc marques a una casella (tradicionalment es dibuixava una calavera: un cercle pel cap, els dos ulls i dos pals creuats sota) se la queda. A partir d'aquell moment cada cop que un membre de l'equip aconsegueix que hi caigui la seva pedra fa una marca a qualsevol altra casella.

El joc s'acaba quan ja no queden caselles lliures. Guanya l'equip que en té més.

Oi que és un bon complement a les xarranques clàssiques. En sabeu algun altre d'aquest estil?

Notes: Si pel que sigui no us va bé anar a buscar còdolspodeu usar talons de sabata (demaneu-los a ca el sabater, i us en donarà d'usats) o xapes de refresc plenes de plastilina. I si pel que sigui no us ha quedat clar, podeu mirar aquest vídeo que vaig fer fa uns quants anyets pel De Vacances de TV3.