Jocs a la punta dels dits

Segur que a tots us ha passat: una estona esperant que arribi un autobús, fent cua, esperant a algú que té una puntualitat despistada... i ells que comencen a posar-se nerviosos. Ai! Aquest és un bon moment per ficar la mà a la butxaca i treure algun joc que escurci els minuts i faci l'espera més lleugera. Quan els nens eren petits, fèiem llargs trajectes en metro (ara ja van sols la majoria de cops, regalant-me unes quantes hores al dia!). Quan no miràvem contes, deixàvem volar la imaginació amb els noms de les parades i si no, trèiem la nostra "ludoteca de metro". Un dels que més agradava, sobretot de ben petits, era el Maccha, maccha, un joc que vaig aprendre del Dik, un amic nepalès. Un dels jugadors és un pescador i l'altre és un peix. El pescador treu el dit índex mentre diu "maccha, maccha..." i el mou de dreta a esquerra davant el nas del pescador (diguem que amb un to una mica burleta). El pescador intentarà agafar-lo, però només pot usar una mà. El jugador que porta el peix, abans de ser atrapat, canvia l'índex pel polze i fa el soroll d'una granota. Ai! Si el pescador és prou hàbil i l'atrapa es canvien els papers; si no, continua intentant-ho... Un altre dels "jocs estrella" era un de fer créixer plantes, li diem Sol, pluja i llavor. De fet és una versió cooperativa del "pedra, paper i tisora". Hi ha tres posicions possibles:

• sol, amb el palmell obert,
• pluja, amb els dits cap avall com si fossin gotes de pluja,
• llavor, amb el puny tancat.

Cada jugador es pensa en secret què vol treure, després es diu en veu alta: "sol, pluja i llavor, un, dos i tres!!!" i es mostra la posició triada. Si hi ha un gest de cada tipus es fa créixer una planta; però si hi ha gestos repetits no en creixerà cap (oi que no poden créixer sense llavors, o si no plou o sense sol??). Repetim la partida uns quants cops i anem comptant quantes plantes som capaços de fer créixer. A més aquest és un joc fantàstic: si sou més de tres podeu jugar-lo fent tres equips (tots els membres d'un equip treuen la mateixa posició). El repertori tradicional ens ha deixat un bon feix de jocs amagats a la punta dels dits. Coneixeu més? Us animeu a explicar-los? Em comprometo que d'aquí uns dies us explicaré alguns altres jocs d'aquest estil (i ho dic sense creuar els dits!) Nota: Per il·lustrar aquests jocs he fet una mica el pipa per internet i aquí he trobat l'imatge.