Petites victòries

Roser de Tienda

L'alcohol i els adolescents

L'alcohol i els adolescents Zoom

L'alcohol i els adolescents

Que els adolescents beuen no és gens nou. El que sembla nou és la primerenca edat a la qual comencen i que a més ho fan a tota marxa: directament al coma etílic. Els adolescents veuen en l'alcohol diversió i inhibició. Molts pares assisteixen perplexos a la impossibilitat de controlar el que fan els seus fills quan surten per la porta de casa i clamen per una regulació de les tendes que venen alcohol, però ¿això acabaria amb el problema?

Per què beuen els adolescents?

Un dels estudis que ha realitzat el Coaching Club, centre pioner a Espanya de teràpies grupals, ha analitzat la situació sobre l'ascens del botellón entre la població de 12 a 16 anys. Una de les diferències més importants entre el consum entre adults i adolescents, és la falta d'autocontrol que és propi de l'adolescència. Aquesta sensació que es té en la més primerenca joventut sobre la mateixa invulnerabilitat i la immortalitat.

Els adolescents creuen que "controlen" però l'estadística de les últimes notícies, ens diuen que això no és del tot cert i que és molt difícil resoldre el problema.

Nous models educatius

La majoria dels pares volem desmarcar-nos de l'educació, en alguns casos rígida, que ens van donar els nostres pares. Amb aquesta idea en ment, hem passat del control ferri dels nostres pares i professors, a ser uns pares permissius i indulgents, esquitxats per la culpabilitat de les llargues jornades de treball que ens mantenen fora de casa per poder donar a la nostra prole tots els capritxos materials que compensen la nostra absència i el cansament amb el qual arribem a casa.

La majoria de les famílies tenen horaris diferents i els menjars o sopars en família són cada vegada més escasses. Hi ha pocs moments per a xerrades sobre els valors o les solucions amb les quals solucionen els reptes a què s'enfronten els nens diàriament. Molts d'ells creixen en dues cases amb diferents normes educatives després dels divorcis. Fins i tot l'autoritat dels mestres està sent qüestionada contínuament. Hi ha una crisi de valors generalitzada i això es mostra en com estan creixent les noves generacions. Nens al·lèrgics a la hipocresia, que escodrinyen als grans per veure si són honests i coherents entre el que diuen i el que fan.

L'aprenentatge comença a casa Tenim l'oportunitat única de reinventar la forma en la qual eduquem als nostres fills en una era en la qual la informació els arriba per moltes vies diferents que no som nosaltres. Internet, els ha obert un món en el qual quan no saben una cosa, la busquen i per això moltes vegades els consells plens de prejudicis dels adults ja no són requerits. Per avançar haurem de reinventar el nostre paper com a pares o educadors.

Vincular-se amb els nens des que són petits. Un nen que se sent comprès, estimat i ben cuidat és un nen que creix al costat d'adults comprensius, madurs i empàtics. Aquest tipus de nens saben cuidar-se i quins són els seus límits en menys temps que els que no se senten en un entorn segur.

Passar temps parlant de la vida amb ells. Imaginem que som una gran enciclopèdia i transmetem als nostres fills les coses que sabem sense prejudicis, només com a coneixement de com funcionen les coses per viure feliç segons els valors universals.

Si mantenim una relació de confiança i independència mentre els nens creixen, serà més fàcil que siguin adolescents que confiïn en nosaltres i els sàpiga greu mentir-nos o ocultar-nos la realitat del que els passa.

Els nens imiten tot el que fem o fan tot el contrari. Si nosaltres no som un bon model a seguir, ells tampoc ho seran. és possible que si bevem, beuen. Si fumem, fumen. Si mentim, menteixen. Altres vegades, ho fan per anar en contra de tot el que els hi hem ensenyat perquè volen marcar el territori de la distancia per créixer, si es que som uns pares molt asfixiants. Per molt que ens pesi, la família està en el punt de mira com a causa directa de la disfuncionalitat del nen, tot i que tots fem el que podem.

La família ha de ser el lloc on els nens fan proves d'assaig i error en un entorn segur. Provar l'alcohol i els seus efectes en família, i poder parlar d'això després de la ressaca, és una bona experiència per a ells i nosaltres.

Siguem exemple d’alta autoestima. Obrim el nostre cor, per explicar-los quan vulnerables o sensibles som i com podem superar els nostres problemes sense necessitat d'evadir-nos.

Solucions a llarg termini

A més d'augmentar el preu de l'alcohol i regular els seus punts de venda, gens ni ningú pot salvar als nens de tots els perills de la vida. Però treballar la intimitat amb ells, entendre'ls, fomentar el desenvolupament del seu sentit de la responsabilitat per cuidar-se, ajudant-los a millorar el control i les conseqüències dels seus actes.

Ensenyar-los a cuidar-se i a no deixar-se pressionar pel grup. Facilitar-los informació sobre els perills reals per a la salut de la beguda, les drogues o les amistats perilloses. Donar-los facilitats per avisar-nos si surten de festa i els seus amics no respecten la seva idea de no beure o volen tornar abans a casa. Que entenguin que poden divertir-se sense la necessitat de beure per desinhibir-se, perquè la llibertat és quelcom que ve de dins cap a fora, no a l'inrevés.

Totes aquestes coses depenen de nosaltres. Quina petita victòria seria que poguéssim cuidar l'entorn, les amistats dels nostres fills, i viure amb ells com a adults equilibrats, això els proporcionaria un bon fons emocional, que a la llarga serà el més semblant a un poder protector que els acompanyarà sempre.

Això serà el nostre llegat, fer d'ells persones amb un viu sentit comú, que sàpiguen cuidar-se quan creixin i hagin d'enfrontar-se als perills del món sense nosaltres. ¿i per a tu quina és la teva?