Personetes Creatives

Enric Bastardas

Jo vull tornar a ser un nen!!!!

Estem en un període de temps en el qual tot apunta que la gent adulta s'està cansant de ser adulta...i no em malinterpreteu, siusplau!!

Aquest post d'avui m'ha vingut al cap després d'una conferència a la qual he assistit avui sobre...gamification!!!!

I què és això?? Doncs ho explicaré amb un exemple. Jo, quan era petit i anava a l'escola, per no avorrir-me pel camí, pujava pels llocs, saltava, només podia passar per les ratlles blanques dels passos de peatons i mil coses més...la qüestió era fer-ho divertit. Ja que ho havia de fer...divertir-me mentre ho feia!!!

Doncs ara resulta que després de dir-nos baixa d'aquí, no pugis allà i estigue't quiet...i de dir-ho nosaltres als nostres fills, ens inventem aquest terme, que no és res més que tornar a fer el que féiem quan érem nens!!!! Ens passem mitja vida jugant i quan desaprenem com fer-ho i ens comencem a avorrir de les tarees quotidianes...hi afegim una capa de joc a sobre i les fem més divertides!!!

Jo vull ser nen...jo vull que tot sigui un joc...jugant s'aprèn...hi ha regles però solen ser senzilles i el camp de joc és lliure. No es tracta de jugar a coses mentre fas les coses més avorrides, es tracta de fer que les coses avorrides siguin un joc...és un concepte lleugerament diferent.

I m'encanta la idea de que si vull reciclar el vidre, al contenidor hi hagi un comptador que em digui quantes n'he tirat ( com ja s'ha fet a Estocolm, crec, com a prova) i es faci un rànquing per saber si reciclo molt i si el meu veí ha reciclat més...i que es creï una competició...sana!!!!

I que es posi una diana al fons del vàter...per apuntar bé (atenció homes!!!!!) i que no quedi tot fet una porqueria!!!

I això que nosaltres hem de tornar a aprendre, els nostre fills ja ho saben fer i normalment qualsevol cosa que han de fer se la prenen com un joc, per iniciativa pròpia. De totes maneres hi ha moltes obligacions que tenen i que no els agrada gens de fer, i que si els poséssim una capa de joc a sobre potser farien més ràpid o senzillament...les farien!!! Podríem crear sistemes no basats només amb premis i recompenses sino amb que s'ho passessin bé mentre el fan, creant un sistema de punts i posant-los alguns objectius assolibles, amb una corba de dificultat creixent perquè cada vegada ho fessin millor, no es frustressin i desenvolulpessin les habilitats,i, a curt termini que els animessin a fer-ho! Se m'acut també que en el cas de tenir germans, el fet de fer tarees cooperant tots dos els donés més punts!!! Aquets punts es podrien bescanviar per premis...clar que sí!! Però segurament només pel fet de passar-s'ho bé mentre ho fan, ja seria prou recompensa!!!

Imagineu que es prenguessin com un joc vestir-se, acabar-se el menjar, sortir de casa, portar-se bé...hi ha mil oportunitats per jugar...tot el dia...i fer tot el que han de fer...però divertint-se...i no els podríem dir: és que això no és un joc!!!! Perquè ho seria!! I la tendència és a gamificar-ho tot (només penseu en foursquare...)

Al cap i a la fi, la "gamification" és el retorn a ser aquells nens que anàvem a l'escola fent saltirons, només que ara seria per anar a treballar o per anar a comprar...o a qualsevol cosa que us passi pel cap...

Benvinguda!!!! Reaprenem a jugar...petits i grans...fem de la vida un camp de joc...simplifiquem les regles...i anem a jugar...hi sortirem guanyant...sempre...