Avui potser parlaré d'una obvietat...o no...però resulta que el temps passa, i quan tens fills, no només passa, sino que vola! Suposo que l'explicació científica deu ser que com que hi ha més dates (fites) per comparar, ens adonem de com passa el temps de ràpid! Neixen els nostres fills...somriuen...gategen...caminen...parlen...i de cop ens adonem que han passat 3 anys...els 3 anys que fa que va néixer el Martí.
I m'adono que mentrestant he passat de tenir-ne 30 i "pico" a 40 i "pico". I també m'he adonat, i sobretot, que les coses, una vegada han passat, ja no tornen a passar. En especial, les coses que passen per primera vegada, i que, si som al costat dels nostres fills, veurem moltes primeres vegades. I ells veuran que hi som a les seves primeres vegades...i els podrem explicar com són les seves primeres vegades. M'explico?I en el cas d'avui, en concret, el Martí ha/hem cel.lebrat el seu 3er. aniversari. I per primera vegada ha demanat de què volia el pastís...i el pastís el volia de "chuches": "nubes", ous ferrats de vés-a-saber-de-què-coi-estan-fets, articles gomosos de colors variats,...I ell era/és el nen més feliç del món. I, a més, rodejat del seu padrí i els nostres/seus amics, en un cap de setmana llarg del mes de novembre i que si m'hi haguessin posat sense dir-me quin dia era, podria haver dit, mentre passejàvem per la platja tots quatre, que era un dia qualsevol del mes de setembre, per exemple...
I m'adono que el temps vola perquè he passat de quedar-me calb a ser calb...i de veure com em queia al cabell, a no tenir-ne perquè me'n caigui més...
I jo que m'adono que el temps passa perquè el gintònic d'ahir em fa una miqueta més de mal que el de fa 1 any i molt més que els d'en fa 5. I jo que em torno a prometre que no beuré cap més gintònic..., fins que torni a seure a la taula amb els meus amics i surti un i digui ja els faig jo: "algú en vol un?" I com per art de màgia la mà s'aixeca com quan anava a l'escola i volia demanar anar al lavabo perquè tenia pipi...Potser el d'avui no em farà tan mal...potser va ser l'all-i-oli...
I jo que m'adono que el temps passa perquè l'any passat quan vam cel.lebrar el segon aniversari del Martí, la familieta érem un 75 % menys d'individus. O, el que és el mateix, el Nil encara no havia nascut, tot i que, per sorpresa nostra, estava a punt de fer-ho...abans del que tocava, però no abans del que ell volia...
I jo que m'adono, friki que sóc, que l'única manera que tindria perquè el temps no passés, seria viatjar a la velocitat de la llum. Però, em sembla que em cansaria d'anar tan ràpid, i, a més, hauria de fer que tots els del meu voltant també volguessin viatjar amb mi a la velocitat de la llum, perquè sino, quan parés del meu viatge, jo seria igual de jove/vell que quan vaig sortir, però els demés serien molt més vells, o no hi serien. Per tant, ho descarto!!!!L'altra opció, que seria viatjar enrera en el temps per recuperar moments perduts, seria possible viatjant a una velocitat per sobre de la de la llum. Però seria molt fosc i avorrit...
...i voleu que us digui una cosa...mentre només pugui viatjar endavant en el temps, miraré de no perdre'm cap cosa important que passi al meu voltant...viatjaré més a poc a poc en el temps per no perdre'm cap cosa, i quan la trobi...el pararé mentalment i me'l guardaré al meu disc dur de cosetes-molt-importants-de-les-meves-personetes-creatives...i la d'aquest cap de setmana i els 3 anys del Martí n'és una...
...i tenir de fons la Mariona i el Martí fent "puffles" (puzzles) mentre el Nil dorm a deshores és la millor banda sonora que puc tenir quan escric aquest post. I aquí, m'hi ha portat la suma de tots els primers moments que he viscut i els que m'he perdut...i com que sóc en el lloc que voldria estar...no canvio res del que m'ha passat...i si tingués una màquina del temps...la guardaria al traster (sempre i quan fos petita!) perquè no tindria cap utilitat per a mi...
Per molts anys Martí!!!!! Me'n vaig a menjar una "chuche" que en tenim per donar i per vendre...i això que no m'agraden...però em serviran per fer coixí pel gintònic que (no) em beuré aquesta tarda...
