Els "mètodes Bastardas-Homs per posar a dormir els nens"...
Hola! Sóc l'Enric, pare del Martí i del Nil. Em presento per qui em llegeixi el blog per primer cop. A la pàgina Sobre mi hi ha un resum de què faig i qui sóc...avui! Jo ho deixo anar...si ja em coneixeu, no està de més que hi entreu alguna vegada...perquè va canviant...
Presentacions a part...i jo, que no sóc molt de mètodes, us explicaré el que fem servir la Mariona i jo per posar a dormir els nens...avui!!!! Perquè una de les coses que m'ha ensenyat ser pare i tenir fills, que sol coincidir en el temps curiosament...és que quan una cosa funciona, de cop, en un salt evolutiu, que riu-te de la Llei de Moore...els nens canvien i el "mètode" deixa de funcionar. Però com que ara, funciona, faré servir la paraula mètode...em vé de gust...ves per on...
Resulta que quan tens nens, t'adones que un dels moments més bonics/crítics és posar-los a dormir, i també t'adones que quanta més pressa tens perquè se'n vagin a dormir i es quedin adormits, més tardaran ells a fer-ho...ben bé com si tinguessin un detector incorporat anomenat "avui fan una cosa que els meus papes volen veure a la tele i, per tant, el que jo faré és cantar i cridar per evitar que m'agafi la son desprevingut" (un xip que porten tots els nens i que no es pot desconnectar)...
I llavors és quan la Mariona i jo hem patentat un sistema perquè s'adormin, que ens sol funcionar força bé, menys quan tens amics a casa i els dius que funciona molt bé, que llavors, no funciona! El sistema és molt senzill...només requereix: temps, paciència, amor, paciència, molt amor, paciència, dues cames i, com a mínim, un braç o una mà.
I com que tenim dos fills, el Martí i el Nil, tenim, bàsicament 2 mètodes, que ara funcionen i demà ja ho veurem!
Anem per ordre...normalment, el primer que se'n va a dormir, és el Nil, a no ser que el Martí no hagi fet gens de migdiada (NOTA: la mitja horeta de bus que té des de l'escola a casa li va molt bé/ens va molt malament per fer una càrrega ràpida de bateria com si fos un iPhone 6) que, llavors, es queda fregit al sofà cap a les 21 hores. Però com que això passa poc...ho obviaré i descartaré com a mètode...
"Mètode Nil":
Comença cap a les 21:30 hores i, previ biberó patrocinat per la seva mama Mariona, el petit Nil diu que, de dormir, res de res...s'ha fet gran...i vé cap al sofà. Llavors li diem si vol anar a dormir i que li donarem la mà. Aquí, aleatòriament, o no, perquè deu dependre de la son que té, ens diu que SÍ o que NO. Digui el que digui, el portem a dormir, o sigui que comença a aprendre què són les preguntes retòriques...(NOTA: el cas que exposo és quan entro jo. Quan entra la Mariona també li dóna la mà...però és la seva experiència...). El poso al llitet i el primer que diu és: -Mà del papa. Jo que m'estiro al seu costat...a terra...directament si és l'estiu o a sobre d'una catifa si comença a refrescar...i li dono la mà. I llavors, bo i començant el ritual, m'etziba:
-Així no (canvio la posició) -Així no (hi torno fins que...) -Així sí (que sol ser la més incòmode per mi...tot amb molt d'amor). I un cop amb la mà agafada, amb paciència em vaig adonant de tots els estats del Nil: des de l'excitació del principi movent braços i cames...sorollets variats amb la boca...badall...més sorollets...recitar tots els gegants i dracs de Manresa i comarca...badall...quietud...la mà s'afluixa de mica en mica...un altre badall...comença a respirar més fort...i li deixo la mà suaument...(si me la torna a agafar, m'espero una estoneta més...no fos cas que hagués de tornar a la casella de sortida) m'aixeco i miro que la seva posició sigui còmode (bàsicament que no li quedi cap mà ni cama entre els barrots)...somric...li toco la cara...i li dic "Bona nit, Nil"...ben fluixet...que no em contesti...
No sé si us pot ser útil aquest "mètode"...a mi em va molt bé per connectar amb mi i amb el Nil...són cinc o deu minuts...o mitja hora si aquell dia tenia pressa...són moments de comunió...que no sé quant duraran...però, de moment, els gaudeixo...i també m'encanta quan surto de l'habitació i veig la Mariona i el Martí estirats de costat al sofà tan a propet que semblen un...en un altre moment d'aquells de comunió...
P.S: de vegades (molt poques, per sort) també he de fer servir el mètode de matinada...i és infalible...em quedo sobadíssim!!!
I el Martí??? No teníem un mètode també???? Doncs sí, però això ja són figues d'un altre post...
