Personetes Creatives

Enric Bastardas

Un mal de petó (els 4 nivells)...

Quan tens fills, i us asseguro que qui us digui que la vida no canvia...us enganya vilment...hi ha una cosa que canvia moltíssim: la manerade parlar!!!! I no vull dir que sempre parlis amb diminutius (p.e. Mira aquest elefantet...de 2 tones!!!!), o amb cara de tonto o...no!!! Vull dir que adaptes algunes coses al llenguatge infantil i, una d'aquestes coses, és la mesura del mal. Suposo que a cada casa tindran les seves mesures, i les que dono jo, són les que hem acordat amb el Martí (el Nil, quan té mal plora més o menys depenent de si és més o menys fort...i prou), la Mariona i jo, i així, d'aquesta manera ens entenem i ens comuniquem millor. Li demanem al Martí quin mal té i així comencem el protocol. Els ordenaré de menys a més mal. Començo:

1-Mal de petó:hem arribat a la conclusió que hi ha cops, caigudes, relliscades...que tenen com a principal i única cura...el petó!! Valen tots: del pare, de la mare, de l'ávia, de l'avi, d'ell mateix...però això sí, no t'equivoquis i li facis el petó a 2 milímetres d'on s'ha donat el cop. No serveix!!! L'has de fer al lloc exacte on t'assenyala, i, llavors, és miraculós, el "malet" es cura d'immediat!!! Optatiu i depenent del grau de "malet" i de la petició del teu fill, hi ha un nombre de petons d'1 a infinit...fins que es curi...

2-Mal de "cureta":és la manera que té el Martí de dir "tireta". És una barreja perfecte de curar i tireta...ens ha sortit creatiu!!!! És un mal que necessita més que un petó. Si pot ser, la cureta ha de ser d'animalets, que cura més que l'estàndar de color pell! On vas a parar!!!És possible que el mal de cureta requereixi alcohol o aigua oxigenada, però si ho demanes al teu fill mai és necessari...perquè pica! Per tant, això últim queda a discreció de criteri parental i el fill no intervé en la decisió.NOTA IMPORTANT: Pel vostre fill mai es requerirà intervenció d'alcohol, aigua oxigenada i/o injeccions o qualsevol objecte punxant...

3-Mal d'hospital:és seriós. El fill te'l pot dir però els pares ja ho intueixen, ja sigui pel plor del nen o pel "chichón" que JA porta. En alguns casos serveix perquè el nen sàpiga si l'activitat de risc que està duent a terme pot acabar malament o molt malament. "Martí, que si caus pots tenir un mal d'hospital" i ell ja sap què pot passar! És el mateix que el mal de "metge"...l'efecte és el mateix.

4-Mal d'ànima:aquest nom és una invenció meva. De fet, el Martí no sap quin nom té, però la meva dona i jo el detectem de seguida.És quan es posa a plorar...no hem sentit cap cop...no li hem dit res...i sembla que no hi ha cap raó aparent per plorar. Però llavors, ens hi acostem i li demanem: "Martí, què et passa?" "Papa/mama, que tinc ganes de plorar"...

...aquest mal, d'"ànima", només es cura plorant amb els seus papes ben abraçats al Martí, fins que deixa de plorar i se'n va a buscar l'elefantet i es posa a jugar com sino hagués passat res...

Des d'ara, i unilateralment, queden prohibits els "No ploris" a casa nostra, ja sigui un mal de petó, un mal de "cureta", un mal d'hospital o un mal d'ànima...aquí es plora tot!!