De finals...i de nous començaments: L'escola de la formiga i l'estel

Resulta que els fills creixen, per sorprenent que pugui semblar, de vegades, amb el poc que mengen, però sí, es fan grans i cremen etapes molt de pressa: ara gatejo, ara menjo fruita, ara verdura, ara camino, ara toco la pera (aquesta la mantenen sempre!) i la d'avui…ara començo la llar d'infants, el petit, i ara començo P3 (l'escola), el gran. I dic que potser no se'n recordaran perquè el petit, el Nil, començarà la llar d'infants amb 10 mesos, igual que el seu germà gran, el Martí. El Martí hi va arribar caminant, no fos cas que es perdés alguna cosa sino la podia mirar des de ben amunt i des de ben petit. El Nil no sé com hi arribarà, potser seguirà movent-se com un cuc i els netejarà tot el terra de la classe mentre es mou o ja haurà millorat les seves tècniques de gatejar amb les 100 flexions diàries que fa, però el que és segur és que començarà a compartir moments amb qui seran els seus companys, com a mínim durant P1. Farà amics que duraran poquet i farà amics que duraran per tota la vida, potser; però segur que fliparà amb tants amiguets i amiguetes i tantes joguines. El pare, jo, el tobarà a faltar després de compartir moltes hores amb ell durant els primers mesos, però també descansarà i tindrà una mica més de vida social amb persones de la seva edat i la roba més neta (per si us ho heu perdut de posts anteriors, el Nil és una font humana de menjar sobrant…que vomita molt, vaya!!!. I és que passar el dia amb un nen de 8 mesos és divertit i estressant a parts desiguals, però el que no es pot negar, és que dóna poca conversa i que ja tinc ganes de treure'm del cap les cançons del Baby TV i deixar de veure peluixos que parlen i canten com si fos el més normal del món... Ell…tornarà a començar…a L'Estel…i el papa…tornarà a començar…una altra vegada… El gran, però petit, però gran, però petit (com s'autodefineix ell mateix), el Martí, també tornarà a començar. I serà un gran canvi…canvi d'escola. Deixa la llar d'infants i se'n va a l´"escola dels grans" tal i com li hem dit, i a l'"escola de la formiga" tal i com li diu ell (el dia que la vam anar a veure, es va quedar al.lucinat amb una formiga-tobogan que hi ha havia al bell mig del pati). És l'Escola Valldaura, i no sé si quan sigui gran se'n recordarà que va passar els seus anys de llar d'infants a l'Escola Joviat. Només dos anys, d'acord, però recordeu que té 2 anys i 8 mesos, per tant, és gairebé tota la seva vida. El canvi és important, engrescador i trist a parts desiguals. Deixem, i deixa, enrera moltes coses, persones i bons moments, però segur que a partir d'ara coneixerà moltes coses, persones i bons moments, que, igualment, li seran molt importants a la vida. El canvi important vé perquè ell, que ja és el petit de la classe normalment, ara, a més, serà dels petits de l'escola i es barrejarà amb nens i nenes de P4 i P5. Em sembla que creixerà molt ràpid…i amb les ganes que en té ell…ufffffff!!!! Només espero i desitjo, que a l'escola de la formiga, hi trobi amics que durin poquet, amics que durin molt, una Carme (la seva estimadíssima mestra) i un Pau (el seu amic de l'ànima i que se'ns trenca el cor cada vegada que pensem que no el retrobarà l'any vinent). Però, per sobre de tot, desitjo que segueixi amb aquestes ganes d'aprendre, aquesta curiositat infinita i que li transmeti al seu germà…que farà el que pugui a la seva escoleta, i que, de ben segur, també trobarà la seva Carme i el seu Pau particular… (L'agraïment i respecte més absolut per la Carme, la seva mestra, que ha educat i cuidat a parts iguals el Martí. Costarà trobar-ne una altra! I a tots els amiguets i amiguetes del Martí i els seus pares, per ajudar a fer-lo feliç aquests 2 anys. De ben segur que l'any que vé buscarà nous Paus, Marçals, Annes, Jordis, Enrics,…amb els qui s'ho passi igual de bé o millor…si és possible!) Bona sort amb les noves etapes…us ho passareu molt bé tots dos…que d'això es tracta, no? I ara acabo el post, que em sembla que m'ha entrat alguna cosa als ulls...