Criatures 02/08/2013

Som estels...petitons...i brillants!!!

3 min

Mireu...ja tardava una mica massa a parlar d'astronomia, una altra de les meves moooooooooooltes passions, i ara que és estiu i que surto de nit a la terrasseta a prendre la "fresca", em quedo embadalit mirant la lluna i els estels... Quan el Martí surt a la terrasseta i em diu: "Mira papa ja es fa fosc" o "Mira papa, la lluna!" amb aquella cara de sorpresa diària com si tingués memòria de peix o mostrant-me la seva capacitat infinita de sorprendre's, em vé al cap, que, quan es facin grans...ell i el Nil, m'agradaria explicar-los algunes de les curiositats de l'univers i que a mi m'han tingut entretingut hores i hores. A veure si aconsegueixo fer el post menys dens que un forat negre!!!!! Una de les primeres que els vull transmetre és que nosaltres...i tot el que ens envolta...som, en la seva totalitat, o gairebé...pols d'estels... Martí...Nil...hi havia una vegada un univers, el nostre, fet d'hidrogen, l'element químic menys pesant. Al cap d'uns anys...i sí! molts més anys que el que té el vostre pare! i per acció de les altes temperatures...i sí! molt més altes que tota la calor que pogueu tenir un dia com avui! els àtoms d'hidrogen...que són molt petits...i sí Martí! molt més petits que el Nil! es comencen a fusionar convertint-se en àtoms d'heli, que són més pesants que els d'hidrogen...i es formen els estels...com el nostre Sol! A partir d'aquí i quan s'acaba l'hidrogen i només queda heli, l'estel , com que està molt calent, comença una reacció en cadena fusionant àtoms cada vegada més pesants...heli...carboni...oxigen...magnesi...sodi...fòsfor...silici...fins al ferro!!. Si l'estel és petit...primer creix...deprés es fa més petit...i s'apaga...sense fer soroll...però si l'estel és molt gros...més que el Sol, segueix fusionant àtoms fins a arribar a l'urani...i al final explota...fent inclús més soroll que el que fas tu Martí amb el tambor o el Nil quan plora tot esperant el biberó.... Amb aquesta explosió, l'estel allibera tots els elements químics...l'oxigen que respirem...carboni que ens dóna la vida...hidrogen que combinat amb l'oxigen ens dóna l'aigua...ferro...or...argent...tots els elements que conformen les personetes que som i els objectes que ens envolten. NOTA: a nivell químic, i bàsicament, les personetes som oxigen, carboni, hidrogen i nitrogen a més d'altres elements químics en menor mesura. Aquestes explosions d'estels es diuen Supernoves...i els més grans, en comptes d'apagar-se es converteixen en Forats Negres (que un altre dia us explicaré).... A més a més, aquesta explosió fa que es tornin a formar més estels...i per cada un que es mor...en neixen uns quants més! I així la cadena de la vida no s'acaba mai... RESUM: Quan els estels grans envelleixen creen els elements que ens conformen a nosaltres...tots plegats...personetes i cosetes...i quan moren i explosionen, els alliberen per tot l'univers i en surten nous estels, Martins, Nils, mames, papesi tots els vostres amiguets...i els "animaguets" (paraula de creació del Martí barreja d'animalets i amiguets) i tot el que tenim a la vora... Sino hi haguessin estels, l'univers seria un espai avorrit fet només d'hidrogen, cada vegada més gran, més fosc i més fred.... Per sort...no hi seríem per poder-ho veure! Martí...Nil...Cada vegada que mireu el cel...embadalits...de nit...i veigueu els estels...penseu que sou part d'ells...i que si sou aquí, és gràcies a ells... ...sou...som estels...petitons...però estels al cap i a la fi...i per això...brilleu...brillem amb llum pròpia...

stats