Recordo els meus dissabtes de solter (que podien ser d'un solter qualsevol) de, posem per cas, principis de setembre...i segurament l'estàndar podia ser sobreviure un matí més o menys ressacós en posició horitzontal i/o semi-horitzontal...dinar qualsevol cosa freda o calenta o semifreda o semicalenta i tornar a la posició horitzontal, a.k.a migdiada, fins a mitja tarda...una dutxa...i sortir una altra vegada...quin estrès!!!!
I llavors et cases...i tot segueix, més o menys igual...o no...o sí...o no...o sí...i llavors tens fills. Aquí sí que els dissabtes perden tot el seu glamour. I he dit fills perquè tant és el nombre de fills, tant és un com dos, i suposo com tres...el cap et fa un tomb...de cop necessites experiències super-excitants-de-la-muerte i, en comptes de tirar-te d'un avió en caiguda lliure...va i decideixes anar a Ikea!!!!!!
A veure, ja sé que he fet algun post d'Ikea, però fa temps que no en parlo i els temps canvien, els fills creixen i la seva roba també. On vull anar a parar? Doncs que ja tenim roba de nens repartida per tota la casa: al seu armari, a la capsa de sobre el seu armari, a la capsa de sobre la capsa del seu armari, a armaris del menjador, del rebedor i aviat necessitarien el nostre armari, que ja de per si, va justet... El fet de tenir família que han tingut fills, fa que, gràcies a Déu (o a algú altre...), et deixin molta roba i, és clar, acabes tenint roba de temporada, de la temporada que vé, i gairebé fins que siguin adolescents...(NOTA: consti que estem super mega agraïts a tota la família que ens regala/cedeix cosetes pels nens)...
I llavors, en un moment de, suposo petit ictus cerebral, decideixes que pots anar a Ikea...tots quatre!!!! I en dissabte!!!! (He de dir a favor meu que ja hi vam anar el divendres només amb el Martí i vam recopilar tota la informació i avui era viatge llampec amb dos cotxes per agafar mig Ikea i provar d'encabir-lo a l'habitació dels nens...perquè ja que canviàvem armaris, hem decidit també, per sino n'hi havia prou, canviar els llits per una llitera...
...i per sino n'hi havia prou, hem decidit muntar els mobles nosaltres sols sense ajuda professional...o amateur...perquè jo tindré moltes, o poques, virtuts i habilitats, però muntar mobles no n'és una...primera errada...
...i per sino n'hi havia prou, hem decidit muntar-los junts, la Mariona i jo, i hem vist que som incompatibles...totalment...el seu dit ho pot corroborar...i el segon moble que hem perpetrat, també...segona errada...
...i per sino n'hi havia prou, hem decidit muntar-los amb els dos nens voltant per allà, que quan no vèiem el Nil amb el martell als dits, era el Martí amb dos tornavisos a la boca corrent pel passadís jugant-se la vida (potser m'he passat ara)...o el Nil a punt de menjar-se alguna d'aquelles petites peces sueques totalment imprescindibles per acabar de muntar el refotut moblet de nom impronunciable...tercera errada...
...i per sino n'hi havia prou, ara que els tinc a tots dormint, i quan dic tots, vull dir tots...jo...en un moment íntim i de relax total...em poso a escriure el post, perquè d'aquesta manera quedi constància que quan et cases i tens fills...els dissabtes...es poden dir dissabtes, segur, però deixen de ser dissabtes...
