Personetes Creatives

Enric Bastardas

Quan un dels dos desapareix...amb traïdoria i nocturnitat...

AVÍS: el post d'avui pot provocar atacs d'ansietat a pares i mares amb fills d'entre 1 mes i 3 anys...especialment.... Si sou molt sensibles preneu precaucions...

A veure, estareu d'acord amb mi que hi ha situacions i moments del dia quan tens fills (amb un ho són, amb dos ho són exponencialment més), que són una miqueta estressants: quan toca llevar-se i vestir els nens per anar a l'escola, quan no volen menjar, quan no es volen adormir...però n'hi ha una d'especial...i que compartim la majoria de pares i mares: és l'hora bruixa a partir de les 19 hores quan comença el ritual de banys, pijames, sopars, biberons i posades a dormir!!!!!

Però avui, us demano un exercici d'empatia (si us agafa un atac d'ansietat, sortiu de l'estat empàtic!).

Avui, i després que la meva dona, la Mariona, banyés el petit Nil, hem anat, com cada dia a fer el sopar...però quan ja ho teníem tot a mig fer, i vull dir a mig fer, perquè els fideuets ja eren al foc, truquen a la Mariona que havia quedat per una feina a les 20 hores!!!!! I clar, ella, agafa, amb bon criteri per la seva feina i mal criteri per la meva salut física i mental, les claus, tanca la porta i se'n va........................

.....................i jo em trobo a la cuina, com cada dia, però: SOL, amb uns fideuets al foc, un pebrot i una ceba a mig tallar, 3 salsitxetes, 2 pintxos, pà a mig descongelar, un infart a mig començar, un nen de dos anys i mig demanant la sopeta, un nen de 7 mesos reclamant amb totes les seves forces el seu sopar, una hipertensió amb la mínima més alta que la màxima i només dues mans per fer-ho tot!!!!!!

Ja em veieu a mi fent les salsitxetes, el pà torrat, menjant amb un embut, donant-li la salsitxeta al Martí, el Nil plorant, jo fent el biberó...hi he tirat lleteta o era ceba??? No sé!!! Tira!!!! Mentrestant remeno la sopeta perquè no s'enganxin els fideuets, el Nil segueix plorant...i jo, amb tot el morro, me'n vaig cap al Martí (dos anys i mig!!) i li dic: au, bufa't els fideuets (mig crus), no et cremis, no caiguis de la cadira i quan acabis vine sense fer soroll que estic adormint el germanet amb el biberó de lleteta o de ceba...

Cinc minuts després, suant amb el Nil mig adormit a sobre, biberó acabat (era de llet!!), i es presenta el Martí: Papa, tinc caca!!! Doncs apa, tu mateix, que ja ets gran (té dos anys i mig!). El tio que se n'hi va...obre el llum...el vàter...fa caca...es frega el culet...tiba la cadena...s'asseu al meu costat...agafa l'iPad i em diu: Papa, m'he fregat el culet jo sol!!!! És un crack!!!!

El Nil s'acaba d'adormir...m'aixeco...vaig a deixar-lo al llitet...xoco amb la porta...obre els ulls...fa un rotet...treu...per variar...torna a tancar els ulls...el deixo al llitet...i segueix dormint...uffffffffff...

I jo...surto de l'habitació...vaig a la cuina...em faig càrrec dels danys col.laterals d'haver deixat un nen de dos anys i mig i una sopeta calenta, sols!...rento els plats...i dic: d'aquesta situació n'ha de sortir alguna cosa bona...i n'ha sortit aquest post...

Per cert, l'infart no ha acabat d'arribar i la tensió ja està més baixa, el suficient per no morir-me ara mateix...i la meva dona ha arribat quan el Nil ja dormia, els plats estaven fregats, el Martí també tenia el cul net i només havia passat una hora...intensa, això sí...

Bona nit...