Personetes Creatives

Enric Bastardas

I ara que m'he fotut l'entrepà...què? (i 2)

Us ho havia promès!!! Aquest juliol...aquests matins de juliol...són un camí d'anada i tornada...el matí deixo els nens a la piscina i a la llar d'infants, però com que encara tenen 3 anys i 8 mesos el Martí, i 20 mesos el Nil, els he d'anar a recollir als seus respectius "puestus"perquè sols, sols...encara no poden anar...

I, és clar...com ja us vaig dir...el Martí, a les 13 hores ja està i 4 hores passen molt i molt ràpid. Ja em teniu sortint de la feina...auriculars a les orelles i cap a la piscina...a més de 30 graus...em sobra tot...i vaig sol, encara,...bermudes...tirants i xancletes. Arribo i, com sempre...Martí, maleta de rodetes i sempre amb algun extra que han fet allà: estrelles de mar, peixets, dibuixos, escultures,...i ja tenimmig pack complert de família.El que seria un camí de 10 minutets fins a casa, s'allarga perquè just al costat hi ha el Museu Comarcal on dormen els Gegants i Capgrossos de Manresa, i el Martí (qui em segueixi de fa temps ja coneixerà la seva obsessió per gegants, capgrossos, dracs i correfocs) i hi had'entrar cada dia per comprovar que hi són, tocar-los tots i saludar-los...és molt friki el meu fill mig-gran!!!!!!

Arribem a casa...faig el dinar...hidrats de carboni i proteïnes...el que vé a ser macarrons i hamburguesa, parlant sense eufemismes...i un cop he acabat de rentar plats vaig al menjador i com que sé que a les 15 hores vaig a buscar l'altre tarugo, miro de reposar una estoneta i de donar conversa al Martí. I em preguntareu...perquè li dones conversa al Martí?Per EVITAR QUE S'ADORMI!!!!!!!!!!(i ho dic així cridant!). El Martí encara és de migdiades llargues si està tranquil, i de mals despertars...i si s'adorm se'm complica la tasca d'anar a buscar el Nil. Anem a veure les opcions:

1. El Martí no s'ha adormit, gràcies a les meves exquisides converses que el mantenen despert, i sortim de casa tots dos caminant i agafadets de la mà...a 35 graus a l'ombra i suant com polls...però ben feliços i cap a buscar el Nil.

2. El Martí s'ha adormit iaquí se m'obre un bonic ventall de decisions quàntiques que poden complicar la meva existència temporal més propera fins a límits insospitats.Puc provar de despertar-lo amb argúcies vàries i imaginació de pare...subtils...com cridar-li a l'orella, apujar el volum de la tele, dir-li que fan els seus dibuixos preferits o amenaçant-lo de mort (fictícia per suposat) sino obre els ullets. Si es desperta o mig-desperta, que pel cas, és el mateix, me l'emporto caminant, a sobre de les espatlles (acompanyat d'una exquisida contractura traezoïdal), a coll, arrossegant-se, reptant, rodolant...per poder arribar a l'hora a recollir el Nil. Aquesta opció és mig senzilla, pitjor que la 1 però millor que la 3.

3. L'última opció és la:Està tan sobat que no el puc despertar de cap manera sense causar-li un trauma de per vida. Llavors, l'única opció és agafar-lo i posar-lo al cotxet (Sí...hi ha la opció cotxe però tampoc us cregueu que, en el meu cas, em facilitaria gaire la vida. Mereix un post a part!). No passa res per posar-lo al cotxet...sino fos perquè ja tinc un altre cotxet a la llar d'infants del Nil...i amb patinet incorporat...i, és clar, a falta de que m'arribin els dos braços addicionals que he demanat per facilitar-me la meva vida de pare, m'he de conformar amb els dos que tinc! I, surto de casa amb cotxet i Martí...arribo a la llar d'infants...super bé i descansat i em trobo ambla combinació d'un pare, dos fills, i dos cotxets(que cedeixo perquè puguin posar-lo com a problema de Selectivitat a Matemàtiques...com s'ho fa un pare sol per tornar a casa amb tot plegat i amb les variables que ja he explicat?). He de tornar a casa i puc deixar un dels cotxets allà i algun dia (llunyà) recuperar-lo. També podria simular un infart perquè em vinguessin a recollir amb tot el pack. Però al final, i en un moment de lucidesa únic...d'aquella creativitat que et sorgeix quan et fas pare...aquella intel.ligència parental que ja hauria de formar part de les Intel.ligències Múltiples de Howard Gardner, fa que se m'acudeixi plegar el cotxet petit (tipus paraigua), posar-lo a sota del gran (el cotxet), asseure el Nil i posar el Martí al patinet, dret, i esquivant el cotxet petit...i jo...tibant amb totes les forces de l'entrenament diari al que em sotmeto,arribo a casa mig deshidratat(no sabia que es podia suar tant sense ser en una sauna!) superant descensos terrorífics, ports de primera categoria, temperatures extremes, dos nens cridaners i plorosos (en part perquè tenen set i m'he tornat a descuidar l'aigua a casa)...

...i per demostrar això...he penjat la foto del delicte...ahí queda eso...