Els 3 anys molen...i molen molt!!!!!I perquè? Doncs perquè, potser per primera vegada, estic vivint el present...
...i deixeu-me que em posi una miqueeeeeeeta trascendental! Quan tens fills (i parlo per mi) tens la tendència a mirar endavant i a crear-te (falses/autèntiques) expectatives de la teva vida amb fills i del futur d'ells mateixos...És una tendència general humana i particular dels pares i mares. Hi ajuda molt el fet de tenir còrtex prefrontal, que és l'àrea del cervell més desenvolupada i que ens serveix per planificar el futur, prendre decisions o adeqüar el comportament social, per exemple. Però, el que és un avantatge evolutiu, de vegades va en contra nostra!!!I és que hi ha gent que té tendència a estar en el futur...sempre!. I això pot ser problemàtic. Òbviament, si vius sempre en el futur, t'estàs perdent el present (a no ser que siguis qüàntic o puguis viatjar en el temps, però això no és fàcil ara mateix). Per tant, sembla que seria més senzill viure en el present si no te'l vols perdre! I els nens això ho tenen més fàcil perquè el còrtex prefrontal no el tenen desenvolupat del tot i tot el que fan és viure el present. Si els dius un moment, per ells pot ser una eternitat...i té una explicació neurològica...i algun dia s'arreglarà/espatllarà!.
NOTA:Sabeu que l'única manera de viure el present si sempre estàs en el futur és anant al passat??Pos eso!!! T'has perdut una cosa que passa ara per pensar el que passarà més endavant i quan vols re/viure el que ha passat només pots fer-ho recordant!!! El que et pot portar a la nostàlgia o a la culpa per no haver estat present! Quin embarbussament, no?
I us preguntareu...això a què vé? Doncs que avui estic més "profund" i m'he adonat que des que he tingut fills sempre he pensat: "sí, és guai...però ja veuràs quan...."I aquí podeu posar el que volgueu: quan no somriu esperes el dia que somrigui, quan no es mou, que gategi, quan gateja, que camini i quan camina, que corri!! En el cas del Nil una de les fites era que deixés de vomitar...i...va passar...
I és just ara, més o menys, que el Martí ha fet 3 anys que penso:"Que guai...avui!!!!"Perquè resulta que ja hi puc mantenir una conversa, encara que 3 de 4 paraules tinguin a veure amb gegants, correfocs o sucs de xocolata!!! I a més, es comença a interessar pel que faig i s'ho mira encuriosit, i es fa el gran, i diu que és gran, ja no és mig... ...i el que em va fer un petit malet alcor ahir, va ser que cada dia em necessitava al seu llit al seu costat per adormir-se, i jo em queixava perquè feien no sé què a la TV...i, com deia, ahir mateix, el vaig acompanyar, com cada nit i quan el tapo (i ell es destapa) i faig l'acte d'estirar-me perquè ell s'abraci a mi mentre noto com s'adorm, em mira i diu: "Papa, no vull que et quedis, ja m'adormo sol!" I fa malet...del de "cureta", però malet... Es fa gran...però és petit...però gran...com diu ell... I jo, mentrestant, provaré de tenir una consciència plena quan estigui amb ell (i el Nil) per no perdre'm res...i, per això, escric el post d'avui mentre dino sol i engulleixo un frankfurt i unes braves que em permeten tenir una mà a l'iPhone...
P.S. No us cregueu que no planificaré més el futur del Martí i del Nil!!!!! Ja tinc preparats els "mandus" de la PS3 per quan em vegin jugar i em diguin: "Papa, puc jugar!!!!" Sííííí!!!!
