Personetes Creatives

Enric Bastardas

Peripècies d'un diumenge a la tarda..

Ahir vam anar de concert...Delafé y las flores azules...ambsensenens. Es van quedar a dormir a casa de l'avi i avui diumenge, a dinar amb els cosinets i tiets...i estaven encantats...s'ho han passat de conya! Avui al matí, la Mariona ha fet un altreTaller de Constel.lacions Familiars Sistèmiques, i jo, per variar, m'hi he apuntat. Hem dinat...i quan hem acabat a les 16 h de la tarda, hem anat a buscar els nens....i, la veritat, és que ja en teníem ganes!!!

Però no us volia parlar d'això!!! La qüestió és que hem arribat a casa passades les 18 hores (hora nova, que avui hi havia "viatge en el temps" i ens regalaven l'hora que ens havien pres la primavera passada), i ens hem adonat que se'ns havia acumulat la feina! Buf!!!!

El dissabte al matí havíem anat a l'IKEA (no n'aprendré mai de no anar-hi el cap de setmana) a encarregar un moble nou pel vestidor, que degut a les seves mides i a la seva dificultat de muntatge, ens hem fet portar i muntar!!!!M'agrada muntar mobles d'IKEA, però tot té un límit, i un "armatoste" de 2,50 x 2,50 no vull que fereixi la meva autoestima de rei del bricolatge casolà!

Ens van dir que ens els portarien i muntarien demà dilluns i, per tant, avui hem hagut de desmuntar el que teníem...i posar la rentadora de roba bruta de l'escola que no havíem tingut la decència de posar abans i que haurem d'eixugar amb l'assecador de cabells per poder-la dur seca a l'escola demà...i treure tota la roba de l'armari per desmuntar-lo...i deixar-la tota a sobre de la taula del menjador (que fa la seva fila)...i alimentar dos nens que sembla que faci dos dies que no mengen...i esbroncar el Martí perquè després de dir-li tres-centes vegades que no s'arrepengés a les cortines, les ha tirat a terra...i tot això des de les 18 hores fins les 20 hores...

Cansa només de llegir-ho, no? Doncs passaré una mica de llarg de tot, menys de desmuntar l'armari...que és molt divertit, i una miqueta perillós quan hi ha dos nens voltant pel costat i amb ganes de fer el ruc mentre es posen a dins saltant i gatejant! El que hem hagut de fer amb la meva dona, és repartir-nos la feina: jo desmuntava l'armari, que m'he adonat que m'agrada molt més que muntar-lo...i és molt més fàcil; i la meva dona s'encarregava del Nil i del Martí...

Ha arribat un moment crític...una part de l'armari que pesava molt i que necessitava de la força i l'alçada de dos adults, i que, en aquest cas érem la meva dona i jo. La operació era prou perillosa com per fer-la amb els nens a deu metres de distància. I llavors és quan hem tingut una brillant idea: "tàctica de despiste". Hem aprofitat l'interès que demostra el Martí per l'iPad, per dir-li que anés al sofà a veure algun video, i hem aprofitat la, encara, poca velocitat del Nil més la llargada del passadís de casa nostra, per deixar-lo a la sala d'estar al costat del Martí i que és a uns quinze metres d'on era l'armari...

La Mariona ha vingut corrents, el Nil s'ha ensumat que passava alguna cosa, i quan ha arribat on érem, ja havíem agafat el tros d'armari i l'havíem deixat a terra...el perill havia passat, però ens hem adonat que el Nil és molt curiós...que gateja molt ràpid...i que el Martí està "enganxadot" a l'iPad ja que no ha vingut a veure'ns...

MORALEJA: Aprofiteu mentre sigueu més llestos i més ràpids que els vostres fills, perquè em sembla que no dura gaire...

...tot i que quan siguin més llestos i ràpids, segurament ja seran prou ràpids i forts per ajudar-me a desmuntar l'armari o, si estic de sort, ho faran ells!

MORALEJA 2: No aneu a l'IKEA el cap de setmana...que esteu bojos o què?