Us ho vaig prometre a l'últim post de dijous. Avui parlaré del segon dels "Mètodes Bastardas-Homs per posar a dormir els nens". El primer el podeu llegir/rellegir aquí.
Ara ja sabeu com posem a dormir el Nil. El Martí, ja són figues d'un altre paner. Primer de tot...ja té gairebé 4 anys i, per tant, ja és pre-adolescent (o això sembla). I segon de tot...hem passat de totes les fases!!!!! Partim de la rabiosa base (i que duri) que tots dos dormen com marmotes per norma general, amb lleugeres excepcions i/o èpoques (NOTA RABIOSA: avui mateix el Martí s'ha llevat a les 10 hores i ha anat a despertar el Nil que encara dormia).
Doncs bé, amb el Martí, hem fet servir el "No-mètode", o el que és el mateix, els hem provat tots i no ens hem quedat amb cap, perquè si cada nen és un món, cada època diferent del mateix nen és un univers!!! Hem fet de tot...nits on el Dr. Estivill ens hauria posat en un altar...altres nits on el Dr. Carles Gonzàlez ens faria un monument (Sí...amb el Martí també li he donat la mà estirat a terra...al costat del seu llit...però hi vaig haver de passar mitja nit perquè només de notar que afluixava la mà ja es despertava)...i altres nits on hem fet una barreja dels dos mètodes, més mètodes inventats per nosaltres o lleugerament inspirats en la Inquisició...
O sigui que, en 4 anys, ha canviat tant, que el que funcionava una nit, deixava de funcionar la següent...i, de vegades, dins de la mateixa nit!!!!
Recordo, però, que, de seguida es va acostumar a dormir solet, i quan li dèiem que se n'anés a dormir, s'aixecava del sofà i anava caminant cap a seu llitet. L'estiràvem, li dèiem bona nit i es quedava fregit. Això, amb el Nil, i a la vora dels seus 2 primers anys, encara no ho hem aconseguit (i tampoc em fa res...ho he de dir...).
Però, ai las!!! (quines ganes que tenia de posar-ho algun dia!), ara que està passant per la seva primera adolescència, tots els mètodes s'han acabat, i la seva manera d'anar a dormir canvia molt segons una variable: si ha fet migdiada, per petita que sigui, o sino n'ha fet. Una migdiada en els seu cas pot ser de dues hores o de cinc minuts...val igual!!!!!! Si no ha fet migdiada, normalment, després de sopar, es posa una estoneta al sofà amb nosaltres, mirant contes amb l'IiPad, i hem d'anar en compte que no li caigui a sobre. És el mètode "S'adorm on li cau el cap". El deixem una estoneta i el portem al seu llit. I, sino ha fet migdiada, el ventall d'opcions que s'obre és molt més variat: l'hora d'anar a dormir s'endarrereix considerablement, la nostra mala llet s'avança considerablement, i, cap a les 22-22:30 hores, la Mariona o jo el portem al seu llit, ens mirem un conte a l'iPad (com no...) i ens quedem "una estoneta" (un eufemisme que s'ha inventat ell per l'estona que faci falta). Si la cosa va bé...s'adorm al cap d'una estona...i s'ha acabat...
...però hi ha dies...d'aquells dies que sembla que la son no formi part del seu programa genètic i epigenètic de nen...que de la seva habitació (i comptem que hi ha el Nil dormint al seu costat) comencen a sortir sorollets: que si baixo de la llitera, que si espio per les cortines, que tinc pipi, que tinc caca, que ho tinc tot i no tinc res...i llavors la cosa es complica. A una hora o altra s'acaba...però, sol ser mes a "altra hora" que a "una hora".
I penseu, que només parlo de l'hora d'anar a dormir. Els que em seguiu de fa temps, ja sabeu que la Mariona i jo ens vam comprar un matalàs de 200x200 perquè des de ja fa un temps...el Martí té la mania de venir a la nostra habitació, amb el corresponent efecte sorpresa ja que pot venir o no venir...no segueix cap patró!!!! La meva idea és fer un excel amb totes les variables de quan el posem a dormir, per veure si hi ha alguna cosa que fem, que faci que vingui o no vingui, però amb la Mariona ho hem provat i no hi veiem una correlació. Si hi ha algun matemàtic a la sala que vulgui provar-ho...ens oferim...li donarem totes les variables...de cada nit de la nostra vida...i que ens en doni el resultat. Aviso que pot ser més complicat que l'enigma de Fermat...
