Personetes Creatives

Enric Bastardas

El Nil Bastardas i Charles Darwin (coses que et perds quan deixes de mirar)

El Nil i el Charles Darwin…què deuen tenir en comú? Us ho podeu preguntar…o no…jo sí, perquè sóc molt friki…frikíssim…i he arribat a la conclusió que el Nil m’està demostrant cada dia la Teoria de l’Evolució de les Espècies. El que passa és que, qui el conegui ja no us sorprendrà, és molt tossut. Extramadament. Més que el seu pare. Que sóc jo. O igual. No sé, és molt tossut! I des que va néixer que ha fet les coses a la seva manera…

Perquè us explico tot això? Doncs perquè el Nil evoluciona…evoluciona fent salts evolutius…no evoluciona adaptant-se a l’entorn de mica en mica. Ell adapta l’entorn. I ho fa de cop. La mare que l’ha parit…la Mariona, és clar…

Jo vaig marxar fa una setmana a treballar al País Basc i vaig deixar a casa un nen petit, el Nil…bé, en vaig deixar dos, el Martí també hi era…però aquest post és del Nil…

…jo vaig marxar i el Nil bevia biberó amb cereals i dormia en un llit de baranes..

…jo he tornat i el Nil…és un nen…ha crescut…ha fet un salt…i ara beu llet amb colacao i dorm a la llitera de baix. El Nil s’ha fet gran. Ha fet un salt evolutiu.I s’ha esperat a fer-lo quan no hi era jo. Quina ràbia! Sempre a la seva! Sempre evolucionant…quina mania…i just quan m’he girat i no el mirava. I us juro que el miro molt…potser massa…cada vegada que li dono (donava) la mà perquè s’adormís…

Ha fet el que fan els nens i nenes petits. Evolucionar. Créixer. Tu pots estar 72 hores mirant el teu nen com es deixa anar de la tauleta del menjador per fer la seva primera passa. Et poses escuradents a les parpelles per no perdre’t el moment i que no se’t tanquin els ulls…i tens el mòbil amb la bateria al 200 % per poder gravar el video o tirar la foto. I quan ja no pots més…la pixera apreta i no has pensat de posar-te una sonda…decideixes anar a fer un pipi al lavabo. Seran 10 segons. Ja aniràs de pressa. No se li acudirà…doncs sí! Quan tornes…el nen s’ha deixat anar i camina sol. Són així. Són nens. Quàntics. Gats de Schrödinger. Caminen i no caminen. Mengen i no mengen. Beuen biberó i no en beuen. Dormen en llits de baranes i no hi dormen. Però quan deixes de mirar-los decideixen fer el pas…l’important.

I com que jo m’he perdut el moment. El deixo escrit, perquè en quedi constància. El Nil va començar a fer-se gran la setmana del 13 d’abril de 2015 just quan jo estava a Logroño (no calen rimes) o a Donosti o a Iruña. Tant se val. El Nil se’n va a dormir i no vol la mà del papa…i a mi…una mica…la llagrimeta em cau. Ara m’estiro al seu costat. Fins que em faci fora. Però m’agrada. Ell ha evolucionat. Jo no.

I ara m’assec al seu costat, al sofà com quan es bevia el biberó, però ara hi ha un got amb colacao i una canyeta. I si m’assec al seu costat és perquè no la liï i tiri el colacao al sofà (que ha passat) i no pas per si, per casualitat, mentre es bevia el biberó li queien els ullets i es quedava adormit al meu costat. Ell ha evolucionat…jo no…

I sabeu què? Fa molt riure que em digui que ja és gran i que vol dormir al llit de nen gran. No fa tan riure que cada nit em desperta perquè no sap ben bé on és. Està desorientat. Gran però desorientat. Però gran.

I sabeu què? No té baranes…i el llit fa 3 Nils de llarg, però jo…que no evoluciono i que m’estiro al seu costat, i deixo el matalàs al costat…per si se li acut caure (encara que no és gaire amunt)…

I sabeu què? Avui l’he trobat adormit al matalàs del costat. Al que deixo jo. Que si no hi fos seria dormint a terra.

I que si segueix evolucionant fent aquests salts…m’hauré de posar les piles o em passarà a davant. I jo encantat. És tot un Nil aquest Nil. I l’estimo. Molt. Moltíssim.