Criatures 26/08/2015

En Murphy fa hores extres (18 horetes)...

4 min

Ja sóc aquí. He tornat. Reobro el blog. Amb un post terrorífic. El Xavi, amic de l'ànima, cada estiu en diu una que m'acaba fent-li donar la raó. L'estiu passat ens vam trobar a finals de juliol i em va dir. "Ja veuràs, que sembla molt llunyà, però d'aquí a res ja estarem a casa teva mirant el Correfoc des del balcó (que és a finals d'agost)". I tenia raó, el mamon!. I aquest any, en una de les seves prediccions malvades, i després de dir-li com havíem planificat el viatge en cotxe cap al Cabo de Gata, m'etziba: "Encara que el planifiquis, segur que no sortirà tal i com el tens previst". Jo vaig pensar: "Que cabron!", però després, vaig creure que potser tenia raó, i que 7 hores dins d'un cotxe, la Mariona i jo, amb els dos nens, plens de paquets, patinets, bicis i miscel.lània variada, potser, i només potser, alguna cosa podia sortir malament. Per tant, vam començar a fer llista i ens vam aprovisionar: Galetes variades (amb l'expectativa que ens deixaríem les que volien); aigua freda, molt freda (que sino el Nil no la vol); aigua no tan freda (pel Martí); iPads carregats al 100 % (sabent que no durarien tot el viatge); sortida a les 7 hores del matí després de fer tants càlculs de dormides i migdiades dels nens, que ens convalidarien segon d'àlgebra d'Enginyeria; parades estudiades; dipòsit ple de betzina;...Tot PERFECTE!!!!!! I sí, sortim de casa sobre l'hora prevista, els nens es desperten i al cap d'una estona ja tornen a dormir. Els plans surten bé, i m'encanta (una mica Equipo A, ho sé!). A l'alçada del Delta de l'Ebre es desperten i decidim parar a esmorzar a una àrea de servei a un "mòdic" preu, a una mòdica qualitat i a una mòdica cua de gent mig adormida. Anem de pressa. Agafem el cotxe. Tot va bé. I quan portàvem cinc minuts d'autopista, el Sr. Murphy ens truca a la porta. El Sr. Tenia-previst-qualsevol-cosa-menys-aquesta ens fa una visita. Sento un cop a davant del cotxe i em penso que hem atropellat algun animal o hem aixafat alguna cosa. Però no. S'engega un llum taronja d'ESP (no tinc ni puta idea del que és, només transcric el que veia...), i penso, bé, taronja no és tan dolent com vermell (em sembla), però al cap d'uns segons s'engega el llum vermell del motor i comença a perdre potència. Ara sí! Se'ns havia espatllat el cotxe. Paro on puc (prop d'un peatge) després de nervis (exagerats per part de la Mariona ja que, al cap d'una estoneta, m'explica que ella es pensa que quan s'espatlla un cotxe, explotarà i haurà de saltar al mig de l'autopista a 100 Km/h amb els nens agafats!). Són les 10 hores del matí, acabem de sortir de Catalunya, queden 5 hores de viatge i sembla que el Xavi començava a tenir raó...una altra vegada! Truco a la companyia d'assegurances. És dissabte. És agost. I em diuen que és un mal dia perquè se m'espatlli el cotxe. Em disculpo per no haver triat un dilluns d'octubre. I després de parlar amb un mecànic per telèfon i dir-me que això del llum vermell pot no ser res i que si vaig a 90-100 km/h puc anar tirant fins a Cabo de Gata (OMG!), constato que al cap de poquets quilòmetres, comença a sortir un fum sospitós pel tub d'escapament i decidim posar fi a l'aventura. No us avorriré amb trucades i gestions variades. El resum és que, a les 13 hores estàvem a Vinaròs amb un cotxe de lloguer ple fins dalt, amb la nostra furgo a la grua (amb els patinets i la bici) i de camí cap a buscar el nostre pla B...el cotxe petit que estava a Mataró! El cotxe petit és...petit...un Citroën C3 i, per tant, ja us podeu imaginar el Tetris que va muntar la Mariona per encabir tot el que portàvem a una furgo. Ho va fer. Va passar de nivell. Rècord Mundial de Tetris!. A les 15 hores, estàvem dinant a Mataró i, a punt per (re)començar el viatge cap a Cabo de Gata (vam pensar de desisitir, de marxar l'endemà, d'esperar que arreglessin el cotxe fins, que ens van dir que trigaria 4 o 5 dies, però ho vam demanar als nens i ens van dir de tirar avall). Només us dic que el viatge va anar com una seda, els nens es van portar espectacularment bé, van fer les dormides i migdiades que tocaven, i més, i van beure aigua, i van menjar galetes, i vam fer parades de rigor per fer pipis i caques, i van discutir una miqueta, i es van picar una miqueta, i cap a la 1 de la matinada (recordeu que vam sortir de casa a les 7 hores del matí) vam arribar a Las Negras. Els nens es van despertar. Estaven a un lloc nou. Molava. I feia més de 3 hores que dormien al cotxe. Us podeu imaginar que no es van adormir de seguida, oi? Però això, són figues d'un altre post...o no...no ho sé...ja ho veurem! Jo només sé que vam demanar unes vacances com les d'abans, sense mòbils, de desconnexió, de colajets o de dràcules i de jugar amb pedretes a les platges. I ho vam tenir. De moment, vam començar amb un viatget de 18 hores, com si haguéssim baixat al Cabo de Gata amb un Renault 5 groc...amb aire condicionat això sí!. Jo només sé que els nens van demanar de tenir un gat, i el vam tenir, un gatet que es va menjar una llavor i que, després d'això, el Martí i el Nil esperaven cada dia que es convertís en arbre...el "gatet-arbre"...que monus!!!! No pot passar, oi?

stats