Personetes Creatives

Enric Bastardas

Mig despullat...

De vegades em vé de gust parlar de mi…i despullar-me...i deixar una mica tranquiletes les meves dues personetes creatives (segueixo pensant que el dia que s’adonin que he explicat les seves misèries i grandeses, i que estan penjades a “la internet”, potser m’hauré d’escapar a córrer o treure totes les meves dots d’assertivitat per evitar que s’enfadin amb mi de per vida)…

I avui és un d’aquests moments. Els que em coneixeu de fa temps i m’heu anat tractant/patint/gaudint, potser us haureu adonat d’alguns canvis més o menys subtils…més o menys acusats. Si algú em coneixia d’abans i no m’ha vist de fa temps…potser s’emporta una sorpresa…agradable o desagradable…això dependrà de cadascú.I no estic parlant de canvis físics, que també. Jo abans tenia pèl (us ho juro Martí i Nil, que abans el vostre pare tenia pèl, i que si vosaltres perdeu aquestes grenyes de “Click” de Playmobil, me’n podeu donar una part gran de la culpa…és la genètica, fills meus!) Abans també portava uns quants quilos a sobre de més…força…i només cal fer memòria (qui em conegués) o mirar alguna foto de quan tenia 25 anys (que no penso penjar!)…

No…jo em refereixo a canvis més profunds…d’aquells que formen part de la meva identitat…d’aquells que algú fa servir com a excusa per no canviar: “És que sóc així” en diuen. I a mi, aquesta frase, cada vegada em fa més manieta. Com va dir un dia el meu profe del Master en PNL, Pepe Martín (juntament amb la Pilar d’IRCO): “Cada cual se desgracia la vida como quiere”. Quin mal i quanta raó. La responsabilitat de canviar, de voler-ho fer, és d’un mateix. Únicament depèn de la persona que vol canviar…sense excuses…i jo volia!

I jo, em deia (i em deien) que era una persona molt tímida (“al loro” que m’estic despullant…metafòricament parlant, és clar!!). i amb tot el que comporta i les coses que em perdia. Deixava de fer moltíssimes coses per la meva timidesa…que era part del meu caracter…de la meva identitat…immutable. Però arriba un dia, que, i gràcies al curs Practitioner de PNL (agraïments absoluts i eterns per la Mariona, que em va dir: “Tu apunta’t que et canviarà la vida!”, amb tots els riscos que comporta canviar), aquesta paraula va deixar de formar part de la meva identitat per formar part només de la meva conducta i només en determinats moments. Quin canvi!!!!!! Sino era tímid podia ser qualsevol altra cosa…si actuava amb timidesa, també podia actuar sense timidesa…amb “desparpajo” diga-li…o amb altres adjectius que hi podeu posar…i podia parlar amb altres persones sense posar-me vermell com un tomàquet i/o entrabancar-me cada dues paraules...

I, de mica en mica, va desaparèixer gairebé del tot…i jo, segueixo sent jo…us ho juro! He canviat físicament, mentalment i, si molt m’apures, espiritualment, però em miro i segueixo sent jo. Per a mi, un “jo” millorat, una versió 2.0 (tot i que com a pare segueixi sent una versió beta!). I perquè us he fotut tot aquest rollu avui. Doncs, primer, perquè és el meu blog i m’ha vingut de gust; i segon, perquè resulta que ara la meva faceta professional és, bàsicament la COMUNICACIÓ!! El que m’agrada més és la formació…que si comunicació, que si comunicació 2.0, que si PNL per seduir, que si…el que vulgueu però parlar…parlar…i parlar. I tant, que em fa la sensació que sempre he estat així, i que és la meva missió a la vida (m’ha costat 40 anys de trobar-la)…Transmetre Coneixement…i la manera de fer-ho ha estat…comunicant…cosa que abans no podia fer, ni amb mi mateix!. Ja sigui per escrit amb els blogs o a les xarxes socials o parlant, cara a cara, fent formació…el meu “Element”!!!

I perquè precisament ara el post. Doncs resulta que si fa 10 anys m’haguessin dit que havia d’anar a Madrid, al BBVA Innovation Center el 26 de novembre de 2014, segurament m’hagués pensat que anava a una convenció de banca (vestigis del meu antic jo). I, en canvi, resulta que me n’hi vaig a presentar un e-book #papiconcilia, que està a punt d’editar-se, on una sèrie de pares (una vintena) parlem capítol a capítol de com cony ens ho fem per conciliar vida familiar i laboral. I no només això, sino que, d’iniciativa pròpia, m’he apuntat com a ponent, i juntament amb 4 companys i companyes més, farem de ponents i explicarem davant de (desitjo) moltes persones els nostres casos!!!!!! Ole!!!!

Ja us dic que l’Enric 1.0 no hagués fet això ni de conya…

Si voleu venir a Madrid, esteu convidats i convidades i sino podeu…ho podreu seguir via streaming…he dit!!! I m’he quedat descansat!!! Ja em coneixeu una miqueta més!!! Fins a la propera…una abraçada…i petons…per a tothom…ja m’he despullat…una miqueta…o molt...

P.S.: La genètica de la Mariona i l’epigenètica meva ha fet que tingui dues personetes creatives com les que tinc. Encantadores…per cert…