Personetes Creatives

Enric Bastardas

8 Maneres creatives d'aguantar-se a sobre de les espatlles d'un pare...

Aprofitant la Fira de la Mediterrània d'aquest cap de setmana a Manresa

, us parlaré d'un tema que ja he tocat algunes vegades, però no insistiré en el mateix de sempre, no patiu! Avui només parlaré de com coi s'ho fan els nostres nens per aguantar-se a sobre de les nostres espatlles i no caure!!!!

Quan els nens són molt petits, has d'anar amb molt de compte d'agafar-los bé perquè no caiguin...i s'han d'agafar fort!! Al Martí inclús se li adormien les cames, i quan baixava a terra es tirava rodolant cridant: "Papa, se m'han adormit les cames!!!" I, de vegades encara li passa!

Però ara, que ja és més gran, ja ha trobat les seves maneres d'agafar-se fort i no caure. Us n'explico algunes (dependrà de la fisionomia del fill i del pare...ja ho veureu!):

- Pessigant repetidament el coll del seu pare...talment com si fos una tortura xinesa. Al principi és agradable però al cap d'una estona és totalment insuportable...i fa mal!!!!

- Agafant-se al coll del seu pare, a l'alçada de l'esternecleidomastoideu cruïlla amb la vena jugular i que fa que si apreta gaire estona, gairebé em pugui arribar a desmaiar perquè no m'arriba la sang al cervell.

- La versió millorada de l'anterior, agafar-se a l'alçada de la nou. És molesta, perillosa, i digna d'una clau d'en Chuck Norris o en Bruce Lee si el nen es mou gaire (que és el cas del Martí, que ho balla tot...i més).

- Agafar-se dels cabells. Aquí el Martí ho prova però no se'n surt ja que el seu pare, jo, sóc calb i, per tant, no té on agafar-se...o sí...

- A falta de cabells a la closca, s'agafa als pèls de la barba, que sí que en tinc (no per tirar coets però n'hi ha). És bastant dolorós, també. La variant pèls del bigoti encara fa més mal. Últimament és la preferida pel Martí.

- Posant-me els dits a les orelles. Com, coi li cap tot el dit a la meva orella????? Fa mal i, a més a més, no sents res del que passa al teu voltant. Sino t'agrada la música que sona o hi ha massa soroll, no és una mala opció mentre no et posi tot el dit a dins!!!

- Una variant de les orelles és agafar-se directament als pavellons auriculars o pàmpols, que són, tal i com he comprovat, increïblement elàstics. En general, qualsevol apèndix que surti de la cara, és apte perquè s'hi agafi, i, en el meu cas, el nas li dóna una superfície extra molt valuosa per agafar-se.

- Posant el dit a l'ull!!! Us juro que passa!!!! En el meu cas, jo vaig amb ulleres. I això té l'avantatge que no em posa el dit a l'ull i l'incovenient, que al minut dos de sortir de casa ja no m'hi veig! Si tenia pensat posar-me lents de contacte, ja m'ho he tret del cap, perquè només d'imaginar-me el Martí agafant-se a les lents de contacte per no caure...em fa fresa!!

De totes maneres el millor/pitjor moment és quan sento un pes molt fort a sobre del meu cap, i m'adono després de mirar-ho per un aparador o mirall, que el molt gamarús se m'ha adormit a sobre. Us juro que és possible i us juro que m'ha passat!!!!