Personetes Creatives

Enric Bastardas

L'Adrià Pich i la mare que el va parir...i el pare...

A veure, acabem de venir de la festa d'aniversari de l'Adrià Pich...i això només us ho dic perquè hi ha festes d'aniversari ila festa d'aniversari de l'Adrià Pich...Són d'aquelles festes fetes amb amor...i es nota...d'aquelles on s'agafen idees dePinteresti...miraculosament queden exactament igual que a Pinterest...o són les que es posen a Pinterest...

Són d'aquelles festes que et fan quedar malament perquè te'n recordes de la que montes tu amb amor, també, per suposat, però on només hi ha la dualitat...ganchitos o croissantets de xocolata, que, a més, t'equivoques i els compres farcits amb mig quilo de xocolata..."dolços forats negres"dels que amb la deva densitat creen una distorsió espacio-temporal...coca cola o fanta de taronja...i para de comptar...I tot amb l'excusa que com que els nens ja s'ho passen bé, no cal fer gaire coses...

I és que abans d'arribar a la festa de l'Adrià Pich, a casa seva ja veus els globus...de pirates...que l'any passat eren de rock stars!!! I és que a sobre són temàtiques!!! I tots els nens amb bosses cotilló perquè semblin pirates...i a més els ha construït un vaixell de cartró!!!! La mare que el va parir!!!! La Laura...és clar!!!! Quina passada!!!!I, és clar, el Marc exercint d'amfitrió i DJ a parts iguals...

...i les taules...decorades...estil pirata...i ganchitos i croissantets de xocolata...i més patates i croissantets normals...i pizza...i entrepanets de tot tipus...i refrescos de tot tipus (bé, Mirinda crec que no n'hi havia!)...i quintos i claretes i cava...quin festival!!!!

Ara bé, les festes d'aniversari són festes d'aniversari...hi ha menjar i beure...però no són perfectes, hi ha nens!!!!I el que sembla idílic, al cap d'una estona es torna caos...

...un pilot de nens d'entre un any i set aproximadament, jugant a un curradíssim joc de buscar tresors amagats...menjant i bevent...deixant menjar i beguda per tot arreu...els papes i mames al cap d'una estona, amb el quinto a una mà, un trosset de pa amb nocilla a l'altra més unes chuches mossegades a sobre del pa, unes chuches enganxades a la samarreta...els nens i nenes corrent per tot arreu...i al cap d'una estona ja no saps quin és el teu perquè tots foten la mateixa pinta: corren, van bruts i porten tota la cara plena de"xocochuche"!!!

I quan ja sembla que ha arribat el clímax, la mare que el va parir, a l'Adrià Pich, dóna als nens unes pistoles d'aigua (una barreja d'aigua, nens amb sobredosi de chuches i adults vestits sol ser apocalíptica)...i llavors ja sí que és el súmmum: nens corrent mig en pilotes o bolquers amb pistoles plenes d'aigua i una impossibilitat biològica per entendre les ordres parentals...i just en aquell moment, el Nil es comença queixar...és hora de marxar...mig molls nosaltres i ben molls ells...

...i jo que me n'adono que són els meus els que van bruts...i que sóc l'únic pare que porto trossets de menjar dels meus fills al costat del quinto...cagum l'ou!!!!

...i la festa, que és una passada,i que estem encantats de cel.lebrar cada any de l'Adrià...i a veure l'any que vé amb què ens sorprenen l'Adrià, la Laura i el Marc...nosaltres hi anirem encantadíssims...perquè veure el Nil pescant un croissant que prèviament ha tirat a la piscina o amb dos pans amb nocilla, un a cada mà com si s'acabés el món, em fa morir de riure i que el Martí em digui que es vol treure tota la roba per no mullar-se, calçotets inclosos o agafi quatre pals de chuches, també com si s'acabés el món, també em fa morir de riure,i jo, m'agafaré un "chubasquero"per si de cas...i un per la Mariona, que, em sembla que ha rebut més que jo...

Serveixi el post com a petit homenatge a la mare que el va parir, a l'Adrià, la Laura...