Grans preguntes de la història

manresaAixò de tenir fills i que creixin es va fent divertit. Fan preguntes. Moltes. Divertides. Incòmodes. Molt incòmodes.

Context: Ahir estàvem sopant el Martí, el Nil i jo. A la cuina. Arrosset. El Nil amb pesto vermell. El Martí amb pesto verd. I jo...sense pesto, amb un raig d'oli. Un clàssic. Sóc viejuno. Tot esperant la Mariona que venia després de sopar. Sopar d'homes. Hahahaha. En un moment donat, entre broma i broma, el Nil aixeca el cap i em fa la pregunta que teniu a la foto adjunta:

"Papa, perquè et vas desapuntar de tenir fills?" Vaig estar a punt de caure del taburet. (NOTA: Després del naixement del Nil, la Mariona i jo, vam pactar que em desapuntava i per això em van practicar una vasectomia (llegiu llegiu el post que li vaig dedicar!), i els nens ho saben.). En aquell moment vaig pensar que no hi podia haver una pregunta més incòmoda i no sabia què contestar. Però dos segons després, el Martí em pregunta:

"Papa, i d'on venen els nens?". En aquell precís moment vaig pensar que la pregunta del Nil no era tan incòmoda i que m'havia equivocat quan havia pensat que no hi podia haver una pregunta més incòmoda que la seva. Gràcies Martí perquè vas fer la primera pregunta més fàcil. Jo em vaig girar i vaig dir:

"Martí, el Nil m'ho ha preguntat abans, ja t'ho contestaré després" pujant una mica el to de veu perquè s'adonés que havia trepitjat la pregunta del Nil, i com fent-me una mica l'indignat i tot i resant perquè no se'n recordés d'aquí a una estona. I no. No se'n va enrecordar. Salvat. Ja ho tocarem més endavant. Vaig pensar que parlar de vasectomia i sexualitat en una sola conversa a l'hora de sopar, era massa per a mi i tot.

"Nil, Martí, em vaig desapuntar perquè amb 2 fills ja en tinc prou. M'encanteu. Molt. Però porteu molta feina. Us estimo".

Vam seguir menjant arrosset. Cadascú el seu. En silenci. Bé, en silenci jo. Ells van seguir fent el rucot. Com ha de ser. Són nens.