Criatures 04/08/2016

Física quàntica d'estar per casa (L'Educació quàntica)...

3 min
img_0584

Estic de vacances. Més o menys. No tinc cursos, per tant, estic de vacances. Encara que treballi una miqueta des de casa, estic de vacances.

Divendres ja serà més oficial. Aquest any muntanya i platja. Una miqueta de tot. Hi haurà piscines, campings, mar, sorra, pedretes, bicicletes amb rodetes, ambsenserodetes, guants de porter de "fumbol". Una mica de tot, vaja. Però, de moment, aquesta setmana, les vacances són jo a casa amb els dos nens i la Mariona treballant els matins. Per tant, són mitges vacances...

I, és clar, els matins passen per llevar-se tard, passar calor, jugar amb l'iPad, mirar dibuixos, jugar a "fumbol", jugar a Invizimals i separar dos germanets amb ganes de gresca.... I aquí és on entra la física quàntica d'estar per casa...

Els nens són al menjador i jo a l'altra punta del pis fent les meves coses...una estoneta, no us penseu...i al cap d'uns minuts s'engega una discussió. La discussió pot ser per qualsevol motiu. Un pren l'iPad a l'altre (perquè un està sense bateria, és clar...), un fa entrebancar l'altre quan passava per davant seu, un es posa a davant de la tv i l'altre al sofà, un vol veure Peppa Pig i l'altre Breadwinners, o un s'avorreix i té ganes d'empipar l'altre. (NOTA: "Un" pot ser el Martí o el Nil, i "Altre" també pot ser qualsevol dels dos.).

En aquest moment em vé al cap el Gat de Schrödinger, on si jo no hi vaig, en aquest precís moment, la responsabilitat pot ser de qualsevol dels dos, encara que cridin i plorin els dos o un d'ells. Sempre funciona. O és el Martí, o el Nil, o tots dos. Totes les probabilitats són certes.

Si jo vaig a l'escena del "crim", només pel fet de fer d'observador, ja modificaré la realitat observada i, per tant, no l'observaré tal i com és perquè la modificaré amb el meu punt de vista. El millor seria no anar-hi, deixar que les coses baixin de nivell, sense jo ser-hi present. És el que jo anomeno "EDUCACIÓ QUÀNTICA". Bàsicament és un eufemisme per "underparenting" o "passar de tot" o "em fa mandra anar-hi perquè ja sé què em trobaré".

I per acabar, la base de la física quàntica portada a nivells supraatòmics. Passi el que passi, hi ha dos realitat paral.leles. Sempre, i dic sempre, la culpa, o responsabilitat com m'agrada dir-ne a mi, és dels dos. Si tu t'escoltes a un dels dos, la culpa és de l'altre. I si t'escoltes a l'altre, la culpa és de l'un. I les dues realitats són reals. Totalment plausibles. Realitats certes. I alhora. Han passat les dues. Com si fos un episodi de Star Trek. Ara estic passant totes les dades a fórmules matemàticament inintel.ligibles, per fer-les més creïbles, i presentar la teoria a alguna revista científica. A veure si ara demostraré abans l'aplicació del món quàntic en el món "real" abans que no trobin el bosó de Higgs!!!!!

No sé si això em passa perquè tinc dos electrons a casa. Ai, volia dir fills! O perquè m'està començant a afectar la calor...o la calor ens afecta als tres. Quanta més calor, més ràpid es mouen. Hauré d'abaixar-los la temperatura cap al zero absolut, a veure si paren una miqueta (o els rebaixaré la dosi de sucs de xocolata, que és més senzill).

L'única aplicació de la física quàntica en el món real que havia vist fins ara és quan hi ha eleccions i a la nit electoral tots els partits polítics han guanyat. És un misteri, tant o més gran que el dels meus fills. I ara, estem entrant en un Bucle Espai-Temporal on s'està repetint cada dia el mateix (a nivell polític, eh!) i sino, m'ho recordeu quan estiguem votant les terceres eleccions en un any. Estem al Dia de la Marmota. La física s'està tornant boja...molt boja! Jo, mentrestant escriuré el meu tractat d'Educació Quàntica...i quan l'acabi, començaré amb la Política Quàntica. Serà un best-seller, segur, en un univers o altre...

stats