Personetes Creatives

Enric Bastardas

Dr. Jekyll i Mr. Hyde

Exacte!!!! O Mr. Jekyll i Dr. Hyde...l'ordre dels factors no altera el resultat!!!!

Avui em vé de gust parlar de les emocions...les emocions de les nostres personetes creatives i les emocions que tenim nosaltres, també. I de la diferència important que hi ha entre el que senten ells...petitons...i nosaltres!!!

Sempre hem sentit a dir que els nens viuen el present. És veritat! Però també és veritat que tendeixen a recordar el passat com a present (com si els acabés de passar, encara que faci un any!!! El Martí va estar tot un any dient: " He picat l'Anna amb un peixet" i espero que no fos perquè la picava cada dia...).

El futur no existeix per a ells fins que no es fan més grans. L'explicació és que el còrtex prefrontal encara està a mig coure i és la part del cervell que s'encarrega de planificar, de preveure el futur...i ells, això, encara no ho tenen acabat de fer. Quan són petits (i cada nen és un món) són incapaços de guardar-se una galeta sense menjar-se-la encara que els diguis que l'endemà els en donaràs dues! Demà és mooooooooolt lluny!!!!

I això em porta a les emocions...també les viuen en present...quan s'acaba el succés que ha produït l'emoció...s'acaba aquesta...i "a otra cosa mariposa"...

Parlant d'emocions, les emocions apareixen com a reacció a...alguna cosa, i es composa de diferents fases: l'activació, el període refractari i la desaparició. Però jo vull parlar de la fase del mig, que és el moment que dura l'emoció fins que desapareix i, durant el qual, no pots donar, ni tu ni un altre, cap explicació raonable perquè aquesta desaparegui. Cada emoció té un període refractari i cada persona té un període refractari. No hi ha un estàndard!!!! Però és el moment que necessitem per sentir l'emoció i qualsevol intent per apaivagar-la serà inútil...n'hem de ser conscients...i en el cas dels nens, doncs, és important descobrir els períodes refractaris de cada emoció que senten els nostres fills.

Una cosa és veritat, per norma general, tot allò de viure el present també serveix per les emocions dels nostres petits i, normalment, quan, per exemple, alguna cosa que els ha fet enfadar desapareix, també se'ls hi acaba l'enuig!!! Això és bo...perquè poden passar d'enfadats a contents en un segon, i dolent, perquè poden passar de contents a enfadats també en un segon!!!!

El Martí pot posar-se fet una fera, a un sol pas de convertir-se en Super-guerrer (els fans de'n Goku m'entendran), i al cap d'un moment pot estar rient sense ni enrecordar-se de perquè estava enfadat!!

Passa el mateix, que poden estar gairebé plorant i rient al mateix temps, quànticament...solapadament...i no saps exactament què fer!!!!!

Quan nosaltres ens enfadem amb ells, ens sol durar bastant més que a ells, els acabem d'esbroncar, es posen a plorar, s'enfaden, i quan nosaltres estem en ple període refractari, ells poden estar jugant i rient com si no hagués passat res...i encara ens enfada més!!!!

Jo, al Martí l'he castigat ferotgement per alguna/es cosa/es que fa i que no toquen, i l'he deixat sense alguna cosa que li agrada molt, i al cap d'una estona, pensant-me que encara em guardaria rancúnia, se m'acosta i em diu: "Papa, que jo t'estimo"...

Sí...les nostres personetes creatives viuen el present...juguen en present...i s'enfaden en present...ploren en present...i riuen en present. Potser ens aniria bé desaprendre algunes conductes que tenim quan ens fem grans i tornar a viure el present, com els nens, però això és difícil perquè, per norma general, tothom tenim el còrtex prefrontal bastant desenvolupat i fa que tinguem el cap a dos o tres dies/mesos/anys vista, massa sovint...

Dit tot això...i, en particular, crec que m'han tocat dos fills amb uns períodes refractaris bastant llargs, sobretot com ara, que el Mr. Hyde es lleva d'una de les seves famoses migdiades-tontes-fora d'hora-perquè quan em tocava dormir-estava massa distret-jugant amb els meus cosinets, i el Nil s'està convertint, també en Mr. Hyde perquè es deixa encomanar pels plors del Martí...així que dono el post per acabat i vaig a veure si hi puc fer alguna cosa...com esperar a que se'ls acabi l'emoció...maleïts períodes refractaris!!!!!!!!!