Personetes Creatives

Enric Bastardas

Dos regals inesperats...

Aneu en compte!!!!!!! Avui hi ha 2 posts en un!!!!!! foto i post, foto i post...Nil i Mariona!!!!

Avui fa un any tot era diferent. Bé, tot no!! Era l'aniversari de la Mariona...i aquest any segueix sent-ho, i, jo li havia preparat un regal estrella!!! Vaig decidir regalar-li un iPad Mini i el vaig encarregar perquè no hi era (maleït Apple!). Llavors, se'm va acudir comprar-li la funda com a pista pel regal sorpresa!!!La meva sorpresa és que el meu regal estrella va quedar, no en segon pla, sino en setè o vuitè pla! Va arribar un regal inesperat...abans de temps...quan no tocava...va arribar un regal que havíem encarregat per Nadal, i que la nostra màxima preocupació era si neixia el 2012 o el 2013.

Però no...el regal inesperat per l'aniversari de la Mariona...i per mi...i pel Martí...va ser el Nil.

D'acord, no era un iPad mini, però us asseguro que també era "mini", molt "mini".

Era un regalet d'uns 2 quilos, que només arribar ens van posar enuna peixera de color blau(com li deia el Martí a la incubadora).

Un regalet que, els primers dies, ens angoixava i ens agradava a parts des/iguals.

Un regalet que, 13 dies després d'arribar, ens vam poder endur cap a casa.

I un regalet que just avui fa 1 any!

I és un regalet que va néixer quan voler, i que va dir, si he de néixer abans de temps, com a mínim ho faré bé! I sense fer cas a les recomanacions dels metges, a la medicació que va rebre la mare i a les angoixes dels seus pares perquè s'esperés 24 hores per poder-li madurar els pulmons...va dir, que ja n'hi havia prou i que tenia moltes ganes de conèixer la familieta que havia triat per compartir la seva vida...

Per tant, el dia 14 de novembre de 2012, i robant tot el protagonista que tenia la seva mare, la Mariona, va decidir fer-li la punyeta, i a les 21:45va néixer. Com qui no vol la cosa i aliè a les nostres súpliques i preocupacions perquè s'esperés només un dia...un sol dia! No va voler!! Ens va mostrar el seu temperament!!!

I per qui es pensi que aquest temperament era casualitat...només l'ha de conèixer. I si a casa hi ha gelos avui...són d'ell!!! I del Martí...no ens enganyem...

I com qui no vol la cosa, arriba un regalet que compartirà aniversari, que no pastís ni regal, amb la seva mare...cada any de la seva vida, per recordar-nos que si les coses passen, com a mínim, fes-les bé i que, per néixer el 15 de novembre...neixo el 14...

PER MOLTS ANYS NIL, aquest és el meu regal pel teu primer any...un post dedicat...

I he dit que no compartirien regal, i, per tant, el post següent és per la Mariona, protagonista absoluta, també, d'un 14 de novembre com el d'avui...però de fa més anys...

L'any passat, la Mariona, a les 5 hores del matí em va despertar dient que tenia contraccions, i jo, amb una barreja de son i de no-em-puc-creure-que-el-Nil-neixi-a-la-setmana-34, li vaig dir que no podia ser...i va ser!

Ella, amb la seva gratitut característica, va passar de puntetes pel seu 35è aniversari, i va passar d'esperar regals a convertir-se en l'embolcall, i ja em disculpareu l'analogia, del regal estrella del 14 de novembre de 2012...

Ella, que just quan jo cel.lebrava el meu 35è aniversari, apareixia a la meva vida com per art de màgia/casualitat/causalitat...Recordo perfectament la imatge del dia/nit que la vaig conèixer a pesar dels gintònics que portava. I la càrrega emocional va ser tan gran que el record el tinc inesborrable...I seguint amb les analogies, si pogués penjar la imatge que tinc del moment que la vaig conèixer, a Instagram, seria la seva cara amb els seu somriure inimitable amb tota la resta de la sala borrosa i el hashtag #aquestanoiaésespecialiemcamviaràlavida.

I no em vaig equivocar, la Mariona em va canviar la vida...

Em va dir que jo podia fer tot el que em proposés. I, fins ara, té tota la raó...

Em va dir que fes PNL que em canviaria la vida...i em va canviar...

Em va dir que perquè no ens casem...i ens vam casar...

Vam decidir tenir un fill...i vam tenir el Martí...després de moments força complicats...que ja he explicat en anteriors posts...

Vam decidir tenir un altre fill...i vam tenir el Nil...gairebé sense pensar-ho...pim-pam...

I de l'inici de tot això només en fa 6 anys i mig i, per tant, no em puc ni imaginar el que podem arribar a passar junts els propers 50 anys...com a mínim...

I és quela Mariona és d'aquelles persones que canvien vides...ànimes...i persones com ella no n'hi ha gaires...i jo la vaig agafar, i no la deixaré anar.

I us vull fer una recomanació, si algun dia us la trobeu...és igual a on i és igual quan...no en passeu de llarg...perquè us canviarà la vida...una extranya habilitat que té...

I ara que estic acabant el post, només dir-li que aquest, no és un post compartit, per això és el doble de llarg, i aquest, és només per a tu...i és el meu regal d'aniversari...que tothom sàpiga com és la persona que tinc al costat...Això no m'ho puc quedar per mi!

I que si vaig començar aquest blog fa un any va ser perquè va néixer el Nil, però si l'he pogut seguir és perquè hi ets tu...i aquest post serà el que tancarà el llibre que faré d'aquest blog, les personetes creatives, i que són el Nil i el l Martí...

AGRAÏMENTS ESPECIALS A LES SEGÜENTS EMOCIONS QUE SURTEN AL POST I QUE ABANS DE CONÈIXER-TE NO SABIA QUE EXISTIEN O NO SABIA EXPRESSAR: tristesa, por, ira, angoixa, sorpresa, satisfacció, diversió, excitació, "asombro", èxtasi, "fiero", gratitut, elevació, alleujament i "naches"...i si rellegiu el post, a veure si les trobeu totes...

De totes maneres, però, l'últim nom que surti al llibre vull que sigui el teu...PER MOLTS ANYS MARIONA...