D'emocions i macarrons rinxolats.

manresaAvui els he acompanyat al Casal d'Estiu.

Avui portaven carmanyola (tupper per qui sigui molt jove...hahaha).

Avui portaven macarrons rinxolats amb tomàquet i tallet (llom...llumillu pels més grans...) a trossets. I galetes.

Avui quan hem pujat al cotxe tots 3, el Martí m'ha dit:

"Papa, avui tinc una emoció molt gran perquè menjaré de la carmanyola! Quina emoció! És molt guai ser petit perquè tens aquestes emocions. Bé, quan ets gran també, per exemple, quan ets gran, si et vols comprar un cotxe i el trobes molt barat, tens emoció..."

I jo li dic: "Martí, la clau quan et facis gran és que et segueixis emocionant quan mengis macarrons rinxolats d'una carmanyola. Aquesta és la clau". (NOTA MENTAL: M'he sentit una mica com una barreja del Miyagi de Karate Kid i el Paulo Coelho).

I el Martí: "Sí papa, ho faré! Quina emoció! T'estimo molt papa"

I jo: "Jo també Martinet".

Mentrestant, al seient del costat del Martí hi havia el Nil, amb la mateixa carmanyola, els mateixos macarrons rinxolats i mirant-nos amb cara de no saber ben bé què cony estàvem dient. Estava emocionat per dintre, suposo...perquè ell va ser el promotor de menjar tota la setmana amb carmanyola!