Personetes Creatives

Una petita drecera cap a la persona que vols ser

0

Confusions lingüístiques d'ahir i d'avui...

No.  Voler no és poder. Poder no és saber. Creure no és saber. Saber no és poder. Poder no és voler. Voler no és saber. I així fins a l'infinit.  Parlem de nivells diferents. Parlem de voluntats. Parlem de capacitats. Parlem d'habilitats. I parlem de creences. I no. No signifiquen el mateix.  Per no caure en més errors, publico la guia de significats: - Voler és voler. - Saber és saber. - Poder és poder. - Creure és creure.
0

Idees per a ser més creatiu. O més. O molt més...

Ser pare.  Fer de pare.  Tenir fills. Escoltar-los.  Sense filtres.  Ser creatiu.  Ser més creatiu.  Els nens ens guanyen de pallissa.  Si vols ser més creatiu ho tens fàcil: "Surt del teu mapa i agafa el dels teus fills. Viatjaràs. Molt amunt. Sense oxigen. I sense cordes. I des de tan amunt es veuen coses que no pots veure quan toques de peus a terra. És així de senzill. Així de complicat."
0

Cada situació és única i irrepetible.

És dilluns. Mig festa. O festa a la meitat de les ciutats de Catalunya. Segona Pasqua. Com que jo treballo per tot arreu. Avui m'he fet tocar festa. De tot, menys del blog. M'agrada. M'encanta. M'allibera... Cada situació és única i irrepetible...com la de fa dos dissabtes... Tothom qui em coneix sap que no he fet mai proselitisme a l'hora de tenir fills. Que cadascú faci el que li sembli. Només faltaria. Si voleu saber què és el més "semblant" a tenir fills sense tenir-los, que llegeixi el meu blog Les Personetes Creatives des del principi, i se n'adonarà de les pujades i baixades...
0

El càncer és una merda.

Avui no toca post. Avui cal post. Avui no toca plorar. Avui cal plorar. Avui no toca emprenyar-se. Avui cal emprenyar-se. Avui no toca pensar que el càncer és una merda. Avui cal pensar que el càncer és una merda. Avui s'ha mort el Carles Capdevila. Quina merda. Avui s'ha mort una bona persona. Una persona bona. Un referent. Una persona humil. Una persona magnífica. Un comunicador. Un educador. Un humorista. Un marit. Un pare. Un fill. La mare que va parir el càncer. Avui no s'ha mort una persona, avui se n'han mort moltes. Avui, el món és un lloc una miqueta pitjor. Només ens faltava...
0

Concretem una miqueta...

Les setmanes passen volant. Avui m'he adonat que és dimarts i que ja havia passat el dilluns (obvi, per altra banda) i no havia fet el post. O tinc molta feina o començo a semblar un jubilat. Ja no sé ni el dia que visc! Osti tu. Resulta que el Martí i el Nil es van fent grans. I és molt divertit mantenir converses amb ells. Són personetes. Parlen. Bé. Molt bé. Tots dos, des de petits petits que parlen molt bé. Quan busquem paraules que deien malament de petits, gracioses, per suposat, en el cas del Martí en trobem alguna, poquetes, però alguna. En el cas del Nil, no en trobem. Nosaltres...
0

On són els límits?

La pregunta, no hauria de ser on, sino quan! I perquè? Perquè els límits són mòbils, evolucionen. El problema principal que tenim les persones és no conèixer els nostres propis límits. També, i gairebé més important, és no saber que aquests límits canvien. Cada dia som una persona diferent, amb nous coneixements, noves competències, noves aptituds... ...i, de tant en tant, hauríem de revisar els nostres propis límits. Portar-los al límit. Ens adonarem que som capaços de fer moltes coses que no sabíem que podíem fer. Conèixer els límits és important. Per saber si els estàs passant. Per...
0

Papa, juguem a escacs que jo ja en sé...

És la frase del Martí de fa un parell de dies. La Mariona se'n va anar a comprar-me un regal perquè el poguessin escollir els nens, i el Martí va decidir comprar uns escacs. Ja m'agrada ja. El Martí li agrada jugar molt a jocs amb molta acció i moviment (el Nil ja ni us ho explico!). Li dic que no són com els escacs de la pel.li Harry Potter, no fos cas que es pensés que pujaríem a sobre de les peces i que cobrarien vida. Ja ho sap...que no. Jo, diguem que sé les regles dels escacs, però no sóc especialment bo. Ell em diu que ja en sap. Comencem, i sí, sap els moviments de les peces i el...
0

Aquest any la cosa va de mans..."Cumplemans"

Vagi per davant que sé que l'última paraula del títol és incorrecta. Me l'he inventat. Amb tot el morro! Però és que penso que si falta una paraula per significar alguna cosa...perquè no ens la podem inventar? 2017. Aniversaris. Aquest any, la cosa va de mans. Al Martí i el Nil els agraden els números. Molt. A mi ja m'agradava molt el cálcul mental. I també recordo que se'm donava molt bé. Comptava ràpid. Compto ràpid. Ah, i parlo al revés. Per si algú encara no ho sabia. Doncs bé, amb Les Personetes Creatives ens passem el dia comptant. Una mica com el Comte Dràcula de Barrio Sésamo. Ho...
0

Jo, ja me n'adono...

Jo, ja fa temps que me n’adono que em faig gran. Me’n vaig adonar quan em va començar a caure pèl del cap. Me n’adono ara que ja me’n queda més aviat poc. Com diuen el Martí i el Nil, Les Personetes Creatives, sí que tinc pèl, però molt curt i a darrera, que és un eufemisme per dir que sóc calb. Però són tan “monus” que me’ls menjaria. Jo, ja me n’adono que passa el temps, quan miro enrera i compto tot el que he viscut. Bo i dolent. Pèrdues i guanys…compensats. Escola, feina, persones. Una mica de tot. I miro enrera i m’encanta. Però m’adono que m’estic fent gran.Jo, ja me’n adono que,...
0

Que les úniques etiquetes siguin les del Zara...

Si volem respostes diferents...perquè no canviem les preguntes?

Enric Bastardas

Enric Bastardas

Sóc l'Enric Bastardas, Comunicador, Il.lusionador i Provocador, i podeu veure tot el que faig a enricbastardas.com . Un bon dia vaig pensar que seria una bona idea deixar sortir el meu nen interior i posar-me a escriure de tot allò que em passa pel cap en el dia a dia amb els meus dos fills, Martí i Nil. Hi podeu trobar de tot...i més, al blog personetescreatives.wordpress.com . I si us agrada i rieu una estoneta i ho compartiu amb altres pares i mares del món, jo ja em donaré per satisfet!

Segueix-me a les xarxes