Personetes Creatives

Una petita drecera cap a la persona que vols ser

0

Cosas que pasan fecuentemente...(la Catalunya profunda)

D'aquelles frases que surten de la boca dels meus fills i no sé d'on l'han tret. Gracioses. Molt. Sobretot si surten de la boca d'un nen de 4 anys. I d'un de 6. Et miren amb aquella cara de no haver trencat mai un plat i et deixen anar "...cosas que pasan (PAUSA DRAMÀTICA)...frecuentemente", i es queden tan amples. Així. En castellà. Dos nens de Manresa, amb un pare de Manresa i una mare de Súria. De la Catalunya profunda. Que van a l'Escola dels Dracs. A Fonollosa. On Déu Nostre Senyor va perdre, no una, sino les dues espardenyes. Un reducte. De la Catalunya profunda... I, és clar, jo...
0

Xancletes i mitjons...

Una de les millors coses que et poden passar a la vida quan tens fills és deixar-los fer. A la seva. Sense filtres. Et lleves al matí, amb els ulls mig lleganyosos. La Mariona es lleva, amb els ulls mig lleganyosos també. Jo faig els entrepans per esmorzar a l'escola. Gall d'indi pel Martí i fuet pel Nil. Of course. La Mariona els prepara la roba. Tota. Menys les sabates. Important detall tal i com podeu comprovar a la foto adjunta. Ahir van anar a dormir vestits de superherois. El Martí era l'Spiderman. El Nil era el Hulk. Per veure'ls. Per pixar-se. Teníem l'Spiderman i el Hulk dormint a...
0

Sóc català i estic fins els nassos (per no dir collons)...

Sóc català. Ja està. Ja ho he dit. El dia 1 d'octubre aniré a votar. I votaré que sí. Ja està. Ja ho he dit. I estic fins als nassos (per no dir collons) de com em sento tractat. Jo mai havia anat a cap manifestació. Les trobava una pèrdua de temps. Ho reconec. Però quan et toquen la dignitat. Quan et toquen l'orgull. I quan et falten el respecte, per aquí sí que ja no hi passo. Cornut i pagar el beure se'n diu d'això. T'estomaquen (virtualment) i encara t'has de sentir a dir que ets un separatista. A mi si algú em maltracta, me n'aparto. No ho sé. Tinc autoestima. M'estimo, que és el...
0

12 mesos, 12 aprenentatges...

A finals del mes de juliol, just quan començava vacances, estava mirant videos TED, cosa que faig sovint, i anava passant de l'App de TED a YouTube. Per casualitat/causalitat va aparèixer davant meu la xerrada The first 20 hours-How to learn anything. I jo, que sóc curiós de mena, me la vaig mirar. Em va fascinar. De vegades trobes continguts que et fan un "clic". Aquest en va ser un... A mi m'agrada molt aprendre. No me'n canso. La curiositat és un dels valors que més em mouen i defineixen. Jo no sé si la curiositat va matar el gat, però segur que era molt feliç mentre jugava...
0

Cosetes pel calaix dels setembres...

Ja som a setembre. Vacances. A punt d'acabar-les. Molts ja han tornat a treballar. La Mariona, per exemple. Els nens i jo encara som de vacances, i tal i com deia en el meu post d'abans de vacances, les vacances tracten de portar experiències per omplir el calaix dels setembres. I sí. Podem omplir una calaixera sencera d'experiències. A vessar... Aprendre a anar en bici sense rodetes. El Nil. A tope. Anar sols tots dos, el Martí i el Nil, a comprar gelats després de dinar, per tots quatre. Anar sols tots dos, el Martí i el Nil, en bicicleta, des de la piscina fins a casa. I era lluny....
0

El 31 d'agost (sembla un títol de Mecano)...

De debò que s'ha acabat l'estiu? AIxí? D'aquesta manera? Amb nocturnitat i traïdoria? De cop? Plovent, tempestes i fresqueta? El dia 31 d'agost? Qui n'és el guionista? És final de temporada o només el descans de mitja temporada? No em malinterpreteu. M'agrada la fresca, les tempestes i la pluja. I és un dia excel.lent per recuperar el blog després del parèntesi estiuenc. Però és que...el 31 d'agost? Així? L'últim dia del mes? És massa quadriculat. És massa final d'estiu. És massa tornar a començar. És massa tornada a treballar (tot i que m'encanta!). És massa recordar els bons moments de...
0

Cruspir.

És la meva paraula en català preferida. Cruspir. Avui l'he sentit a dir al Martí, explicant un conte. Cruspir. M'encanta. Vol dir menjar amb afany. Tal i com menja el Martí. No el Nil. El Nil no cruspeix. El Nil menja com un ocellet. Cruspir. Si ho dius moltes vegades seguides passa com amb moltes paraules, que sona extranya. Proveu-ho. Cruspir. Cruspir. Cruspir. Cruspir. Cruspir. Cruspir. Cruspir. Cruspir. Cruspir. Cruspir. Cruspir. Cruspir. Cruspir. Cruspir. Cruspir. Cruspir. Cruspir. Cruspir. Cruspir. Cruspir. Oi que sona extranya? Cruspir, m'encanta.
0

Esmorzar fins que el cafè amb llet es refreda.

M'encanta esmorzar fins que el cafè amb llet es refreda. Les no obligacions. Les vacances. En el meu cas, vacances d'autònom. Vacances no pagades. Però vacances al cap i a la fi. Les no obligacions. M'encanten.El que més m'agrada de les vacances són les no obligacions. Amb molta diferència. Fer per fer. Sense horaris. Poder gaudir de sèries fins que m'adormi al sofà. Tornar-me a despertar i enganxar-me a alguna altra sèrie. Ara, Joc de Trons ara Master of None. És igual, de sèrie a sèrie i tiro perquè em toca. Mentre els nens dormen a la seva habitació, la Mariona i jo al sofà. Triant: "i...
0

Són tan monus (Anem a jugar una mica!)

Tan monus.  Tan innocents.  Tan sincers.  Són les Personetes Creatives. Les que m'impulsen a escriure des de fa gairebé 5 anys. Tan imprevisibles. Tan creatius.  Tan tot.  El Martí i el Nil canten cançons. Els encanten. Tan poden estar cantant "We're not gonna take it" com "Despacito". Tan eclèctics. Tan presents. Tan directes. I quan hi ha alguna lletra que no saben o no relacionen amb el seu particular món creatiu, s'inventen paraules. Sort n'hi ha. Gràcies a Déu, que diria algú. Tot arribarà. Són tan monus. Mira la foto adjunta i troba la paraula errònia.
0

Grans preguntes de la història

Això de tenir fills i que creixin es va fent divertit. Fan preguntes. Moltes. Divertides. Incòmodes. Molt incòmodes. Context: Ahir estàvem sopant el Martí, el Nil i jo. A la cuina. Arrosset. El Nil amb pesto vermell. El Martí amb pesto verd. I jo...sense pesto, amb un raig d'oli. Un clàssic. Sóc viejuno. Tot esperant la Mariona que venia després de sopar. Sopar d'homes. Hahahaha. En un moment donat, entre broma i broma, el Nil aixeca el cap i em fa la pregunta que teniu a la foto adjunta: "Papa, perquè et vas desapuntar de tenir fills?" Vaig estar a punt de caure del taburet. (NOTA:...

Enric Bastardas

Enric Bastardas

Sóc l'Enric Bastardas, Comunicador, Il.lusionador i Provocador, i podeu veure tot el que faig a enricbastardas.com . Un bon dia vaig pensar que seria una bona idea deixar sortir el meu nen interior i posar-me a escriure de tot allò que em passa pel cap en el dia a dia amb els meus dos fills, Martí i Nil. Hi podeu trobar de tot...i més, al blog personetescreatives.wordpress.com . I si us agrada i rieu una estoneta i ho compartiu amb altres pares i mares del món, jo ja em donaré per satisfet!

Segueix-me a les xarxes