Pedra, paper, tisora

Meritxell Almirall López

La tècnica del TEMPS FORA a debat

A mesura que pares i educadors han pres consciència dels perills del càstig físic la tècnica delTemps Fora ha emergit com una eina de disciplina molt popular.

En què consisteix?

Als nens que es porten malament, se'ls mana a asseure's quiets en una cadira o anar a les seves habitacions per calmar-se i pensar sobre el que han fet. Després d'un període de temps, se'ls permet tornar al grup o unir-se a la família, sempre que es comportin "de manera apropiada". El període de temps designat és normalment d'un minut per cada any d'edat (no he trobat cap lloc on m'expliqui perquè es delimita el temps en funció de l'edat i personalment no ho acabo d'entendre gaire), i els nens que abandonen la cadira o l'habitació abans que el temps acabi són manats de tornada pel període de temps complet una altra vegada. Alguns llibres recomanen una norma addicional de silenci, i suggereixen que el període de temps es repeteixi si es trenca el silenci. En qualsevol cas, als pares que usen aquest mètode se'ls prometen ràpids i fàcils resultats.

42-15137680.jpg Zoom

42-15137680.jpg

En què es basa?

És un mètode basat en el conductisme, en el que darrera d'una acció hi ha unes conseqüències de reforç negatiu com és l'aïllament i el no contacte amb els pares.

ElTemps Fora sembla menys perjudicial que pegar, donar una bofetada, o cridar, perquè no implica abús físic o verbal i per tant es pot arribar a pensar que representa un càstig millor pels nens i sobretot que no els és tant perjudicial.

És una metodologia basada en l'autoritarisme, és a dir, "Tu et quedes aquí perqué jo ho dic" i per tant és probable que en dinàmiques familiars que no estan guiades per aquestes regles no funcioni la tècnica, el nen no es conformi amb passar el temps assegut, protesti encara més, etc...

Quines conseqüències té?

El Temps Fora no és tan innocent com sembla i és, a més, una manera de disciplinar als nens emocionalment perjudicial. De fet, l'Associació Nacional per a l'Educació en la Infància (National Association for the Education of Young Children) inclou l'ús del Temps Fora en una llista de mesures disciplinàries perjudicials, juntament amb el càstig físic, criticar, culpar, i avergonyir.

Com ho viu el nen?

Des del punt de vista del menut, el Temps Fora és sens dubte experimentat com a càstig. Qui vol ser aïllat del grup i ser totalment ignorat? És bastant probable que els nens vegin aquesta forma d'aïllament comun abandonament dels seusparesi pèrdua del seu amor. Tot i que el mètode té en compteacompanyar l'acció amb paraules d'afecte "T'estimo, però necessites anar a la teva habitació cinc minuts perquè el que has fet és inacceptable", pels nensel fet d'aïllar-los en un racóés molt més intens que qualsevol paraula que puguin sentir en aquell moment.

És recomanable aplicar-la?

Aquesta decisió és potestat de cada família. De fet, és un métode que en alguns casos aconsegueix el "resultat" que es pretenia que és que el nen segui en un racó quiet durant una estona. Tot i això, que en aparença el petit es conformi no vol dir, ni de lluny, que interioritzi ni entengui què passa ni que reflexioni sobre el que està malament de la seva conducta, simplement es queda allà perqué una figura d'autoritat li ha manat.

Els nens menors de set anys simplement no tenen la capacitat de processar paraules de la mateixa forma que ho fan els adults. Per tant, no podem demanar-li a un nen de dos anys que "reflexioni" pensi sobre el que ha fet, perqué és molt petit per entendre per si sol les conseqüències del que fa; som nosaltres com a pares que hem d'ajudar-lo i acompanya-lo en aquest aprenentatge, posant paraules al que li passa per dins no recluint-lo en un raconet.

Si cada cop que ens esbarallem amb la nostra parella, ens enviés a un racó durant 28 minuts (o l'edat que sigui) a pensar sobre el que hem fet ens semblaria una barbariatat, o no?