Pedra, paper, tisora

Meritxell Almirall

Els fills que no tindrem

Feliç dia de la mare

Ningú tenim un fill perfecte, tan és com ens l’imaginem al nostre cap, encara que pensem que no som exigents o que no transmetem un ideal de fill és mentida. Ho fem amb paraules, amb mirades, pensaments o gestos.

Tots els pares i mares tenim una idea preconcebuda de com volem que siguin i es comportin els nostres nens, i no passa res. Ells també tenen un prototip de pares que no acomplim al 100%.

Recordo quan estava embarassada que sovint feia volar la meva imaginació per intentar endevinar com seria ser mare. M’acariciava la panxa, li parlava, li explicava tot allò que sentia i com era el seu futur món. I quan finalment va succeir, quan la vaig agafar per primer cop aquella preparació de tants mesos no valia de res perquè tot era diferent, ella era diferent a com l’imaginava i jo també ho era.

Era la primera vegada que sentia una intensitat tant visceral d’emocions. Els meus ulls recorrien el seu petit cos de dalt a baix, observant com si fos una obra d’art, cada detall, cada gest, cada raconet i per primer cop a la vida vaig sentir una plenitud total i absoluta. La Noa ja té 7 anys. I jo 7 anys que em vaig transformar per sempre.

Li agraeixo infinitament que arribes a la meva vida perquè sense que m’ho demani jo tinc ganes de ser millor cada dia, perquè m’equivoco i ensopego, i en ocasions tota aquesta teoria de psicologia que he estudiat tant, no em serveix de res, perquè ella em desmunta veritats que creia absolutes i em fa veure la vida com és, molt més senzilla del que penso.

Quan ens estirem al llit i ens enredem amb els llençols, entre riures i jocs, i em diu que m’estima molt, moltíssim, que no em puc imaginar com m’estima, me la miro i no puc evitar riure per dins, perquè en el fons sé, que qui no pot imaginar-se com l’arribo a estimar és ella.

Ser mare és canviar per no tornar mai a ser qui eres abans. I aquest canvi espanta i sovint costa, perquè ningú està preparat per aquesta responsabilitat gegantina, una bogeria irracional, que et fa estar en alerta constant, emocionada i enlluernada per una màgia que no es pot explicar.

Els fills imaginats no els tindrem mai, tindrem una versió infinitament millorada i plena de sorpreses imparables.

A totes les dones transformades i a les que estan a punt de ser-ho, feliç dia.