Pedra, paper, tisora

Meritxell Almirall López

Com els explico el divorci?

El divorci dels pares afecta sempre als fills, sigui quina sigui la seva edat.

El que hem de tenir clar, però és que les contínues baralles, la infelicitat i el mal ambient a casa també ho són de perjudicials. Totes les parelles i famílies passen per moments més o menys estables, feliços o angoixants, el que hem de valorar és si aquesta situació és capaç de canviar a millor.

Si heu pres una decisió com aquesta segur que ha estat pensada i meditada molt temps. Valorats els pros i contres i sobretot haureu donat voltes i més voltes sobre què és el millor pels nens.

divorci.jpg Zoom

divorci.jpg

Com els afectarà als fills?

De tres a cinc anys:

-Essenten culpables per no haver fet una tasca que li havíeu encomana't o no haver menjat. El seu pensament màgic els porta a prendre responsabilitats imaginàries sobre el seu paper en el divorci.

-Temen quedar-se sols i abandonats. Cal recordar que en aquestes edats els pares constitueixen l'univers sencer dels nens i que la relació en la parella és el mitjà en el qual ells estan cuidats i mantinguts

L'edat més difícil és la de 6 a 12 anys:

-S'adonen que tenen un problema, els fa mal i no saben com reaccionar davant aquest dolor.

-Creuen que els pares poden tornar a ajuntar-se i pressionen o realitzen actes que no porten més que a un sentiment de fracàs o a problemes addicionals en la parella

Els adolescents experimenten:

-Por, solitud, depressió, i culpabilitat.

-Dubten de la seva habilitat per casar-se o per mantenir la seva relació.

Com els hi diem? Quan és el moment ideal?

Busquem un espai on el petit es senti segur i sobretot tinguem en compte que sigui en un dia on no hagi experimentat altres sensacions desagradables (si se li ha mort la mascota per exemple).

És important que la notícia se la donin els dos pares a la vegada i amb un contingut comú.

El que li ha de quedar clar és que és una decisió de parella, que ell no ha tingut res a veure. Seguireu sent els seus pares sempre i l'estimeu per sobre de tot.

És bàsic que entengui que no és una baralla qualsevol i que per tant els paresNO tornaran a estar junts.

Explicar-li com li canviarà la vida. Qui marxarà de casa, si haurà de traslladar-se, cada quant veurà el pare o la mare... Què passarà durant les vacances, qui l'anirà a buscar a les extraescolars... Siguem pràctics per un moment i pensem en el dia a dia del nostre fill i anem un per un explicant i clarificant els dubtes que creu que pot tenir.

Deixem-li clar que pot parlar amb qualsevol dels dos de la nova situació sempre que ho necessiti i donar la seva opinió.

Busqueu aliats. En aquests casos el paper d'un tiet, una àvia, un amic o el cangur pot ajudar moltíssim al petit.

Li hem d'explicar els motius de la separació?

En funció de l'edat del nen és més o menys adequat. En termes generals hem d'evitar focalitzar en els nostres fills el rancor o l'odi cap a la parella, fer-lo culpable del divorci als ulls del petit. Hem de tenir present que tot i el divorci segueix sent el seu pare o mare i el que hem de buscar és que segueixi tenint bona relació.

Noves famílies, padrastres, madrastres i nous germans...

La situació pot ser més o menys complexe en cada cas, però el que hauríem de tenir en compte és que ningú té perquè substituir el rol d'algú altre.

Cap nova parella dels pares serà la seva nova mare o pare, i el nen ho ha de saber i entendre així. I de la mateixa manera cap nou fill podrà treure-li l'estima dels seus pares. No és una competició per l'amor.

El divorci no pot considerar-se la causa de problemes psicològics però si un factor que fa a la persona més vulnerable.