Pedra, paper, tisora

Meritxell Almirall López

Com ens enfadem

En totes les relacions humanes hi ha moments de conflicte.

Per molt bé que ens portem amb algú és invevitable que en alguns aspectes tinguem opinions diferents o maneres de veure les coses que no coincideixen amb les dels altres.

Aquesta evidència sembla sovint oblidada per molts pares que desitjarien o no entenen el perquè els seus fills s'enfaden amb ells. Tenen la sensació de que no haurien d'enrrabiar-se mai o que pel fet de ser adults tenen la veritat absoluta sobre les coses i els fills no tenen cap dret a expressar una opinió pròpia.

Hem de tenir clar que els nostres fills han d'enfadar-se perquè forma part del seu creixement. Lògicament tot té la seva mesura. No hem de permetre comportaments que puguin ferir als altres sota cap concepte.

Hem d'ajudar-losi facilitar-los estratègies que els permetin projectar aquests sentiments negatius (rabia, ira, impotència, tristor...) d'una manera adequada.

El que succeeix molts cops és que quan el vailet s'enfada o bé no permetem que s'expressi (el que fa que s'ho guardi tot a dins i que tard o d'hora "exploti")o bé els deixem tanta llibertat d'expressió que acaban fent ho d'una forma exagerada, arribant fins i tot a la violència.

A mesura que van creixent, les maneres en com s'enfaden, en com expressen el seu malestar s'accentuen i és per aquest motiu que hauria de ser per nosaltres una prioritat mostrar-los des de petits que hi ha formes més "correctes" que altres de fer saber als altres que estan enfadats.

Intentem predicar amb l'exemple. Si els nostres fills veuen que quan nosaltresens discutim cridem, insultem, faltem al respecte... el més normal és que ells també ho facin.

Ensenyem-los atranquilitzar-se després del moment de rabia incial, a pensar els motius que l'han dut a estar així, a demanar perdó si cal o a saber acceptarel dels altres.

angry3.jpg Zoom

angry3.jpg

No tinguem por de reconèixer que a vegades nosaltres també ens equivoquemi a demana'ls perdó si és necessari. No sentim vergonya de fer el primer pas per arreglar les coses amb els nostres fills perquè no hi haurà millor lliçó que aquesta.