Pedra, paper, tisora

Meritxell Almirall López

Els comiats

En primer lloc voldria agrair-vos a tots la vostra participació i els comentaris que heu compartit. Entre totes les experiències que heu explicat hi ha coses ben interessants.

El comiat amb els petits és un moment intens per ells i per nosaltres. Les maneres en com vivim aquestes situacions tenen molta relació amb la personalitat de cadascú. N'hi ha petits que potser no són tan expressius en els comiatsi en canvi altres que necessiten i els agrada fer tot un ritual. No crec que hi hagi una millor manera que altre d'acomiadar-se perquè simplement hauríem de parar a reflexionar en com és el nostre menut i que creiem que necessita en aquell moment.

El que succeeix és que sovint nosaltres com adults tenim unes necessitats diferents.

Per posar un exemple,a nosaltres potser ens costa veure com ells s'ho passen malament i per tant des de la nostra perspectiva, en el cas de que les criatures tinguin una expressió de malestar en els comiats, seria millor optar per marxar quan estiguin despistats, quan no se n'adonin... per evitar el mal tràngol de veure'ls plorar o demanar-nos que no marxem; però és aquesta la millor opció per ells o per nosaltres?

Hi ha una frase feta en castellà "Ojos que no ven, corazón que no siente" que definiria en certa manera aquesta alternativa, però tot i això que no veiem el que succeeix quan marxem d'amagatotis no vol dir que no passi de la mateixa manera.

Altre aspecte que m'ha sorprés en positiu és que la gran majoria de les vostres aportacions són molt constructives. És a dir que no hi ha comentaris negatius cap als nens, ni amenaces de l'estil "Si no et portes bé a classe..., No et barallis...No trenquis res...No peguis..." totes aquestes frasesels donen una idea equivocada de com anirà el dia i en certa manera els predisposen a tenir un comportament determinat.

Per acabar només dir que cada nen i nena és diferent i cada edat també.El que més il·lusió ens fa com a pares és que se'ns tirin als braços i ens omplin de petons al veure'ns però no sempre ésel que succeeix. No els "castiguem", ni ens enfadem si no mostren les seves emocions de la manera que nosaltres desitgem, simplement RESPECTEM-LA.

També podeu trobar-nos a www.sompares.com, Facebook i Twiter