Criatures 27/04/2011

TDHA... segona part

3 min

Degut a la petició de l'Angels avui m'agradaria oferir-vos més informació sobre el TDHA. L'expressió de la malaltia varia en funció de l'edat del petit i del sexe. Durant el primer any solen aparèixer trastorns de la son (el que no vol dir que tots els nens que tinguin "mal dormir" siguin futurs TDHA) amb constants despertars, pors... Més tard, sobretot quan comencen a caminar, estan constantment amunt i avall, ho toquen tot, es pugen als mobles sense tenir en compte el risc de les seves conductes. Els hi costen les tasques que requereixen motricitat fina com pintar o retallar. En l'edat escolar segueixen persistint les dificultats per mantenir-se quiet i assegut en un lloc. S'aixeca constantment, mou les cames sense parar, parla molt... És aquí on poden aparèixer els primers signes d'alarma ja que solen tenir dificultats per llegir i escriure i si no tenen el recolzament adequat poden caure en fracàs escolar. Tot i això cal dir, que tenir TDHA no implica ser menys intel·ligent. En l'edat adolescent i adulta els problemes solen agreujar-se i és vital que se sentin compresos pel seu entorn. En totes les edats hi ha una alteració en la percepció del temps, la memòria visuoespacial i la del treball.

És necessari medicar? Què fan els fàrmacs? La medicació sol ser l'última opció en els tractaments de la malaltia. Primer actuarem a nivell familiar (modificant pautes d'educació en els pares, tractant d'aconseguir un bon ambient d'acolliment i comprensió a la llar...), pedagògic (donant pautes als mestres per gestionar en el grup de classe un nen amb TDHA) i psicològic (ajudant al menut a gestionar les seves dificultats, a acceptar-se com a diferent dels altres i canalitzar la seva energia). Quan s'estan treballant aquests 3 aspectes es pot valorar introduir medicació. Això si, hem d'estar segurs que hi ha un trastorn de TDHA i el més aconsellable és que ho valori un neuropediatre. Hi ha 3 tipus de fàrmacs utilitzats en infants: 1.Estimulants: tenen una eficàcia del 70-90% sobretot en l'esfera conductual. El que fan és incrementar la dopamina que intervé en les sinapsis neuronals. La dosi inicial és baixa i es va augmentant en funció de la resposta del nen. 2. Antidepressius tricíclics: tenen una eficàcia similar als estimulants, sobretot en casos on el TDHA va acompanya't d'efectes col·laterals com tics o ansietat. Tot i això, hem de dir que no solen ser tant efectius com els estimulants en quant a l'atenció. 3. Atomexetina: El seu funcionament és semblant als antidepressius. Es dóna una dosis única diària. El que és importantíssim és no retirar, disminuir o incrementar la dosis recomanada sense indicació del metge. En algunes ocasions el TDHA pot estar acompanya't d'altres malalties com l'epilèpsia o el Deteriorament Mental pel que la medicació haurà de tenir el compte aquests aspectes.

Tenen efectes secundaris? Com tots els fàrmacs n'hi han. Els més habituals, sobretot a l'iniciar el tractament és una falta de gana per part del nen que por comportar inclús aprimament. Insomni, mals de cap, nàusees, taquicàrdies o mals de panxa. Si noteu algun d'aquests efectes consulteu el vostre metge per a que revisi la dosis. Hi ha algun tractament no farmacològic? Tractaments com l'homeopatia, la retroalimentació i la hipnoterapia poden tenir algún efecte positiu sobre algun tret en concret, però mai són substitutives de la medicació. Qui pot ajudar-me? Si el menut té fins a 6 anys podeu consultar a l'Associació Catalana d'Atenció Precoç http://www.acapcat.com/ és un servei gratuït on es valorarà l'estat del vostre fill i es traçarà una línia d'actuació global. Si té més de 6 anys a nivell gratuït és més complicat trobar un servei especialitza't en petits, i la derivació és al CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil) que avarca dels 0 als 18 anys. L'altre alternativa és dur el petit a nivell particular a un psicòleg infantil que es coordini amb el pediatre i poder fer un treball global amb el nen, la família i l'escola conjuntament.

stats