Pedra, paper, tisora

Meritxell Almirall López

Sabó casolà

[youtube HDp_Tm6iScE nolink]

Avui, m'agradaria recuperar una recepte que, fins no fa gaires anys, encara feien servir les nostres àvies a casa seva.

En la història del sabó s'entrellacen sovint la literatura i la llegenda. Ja al segle VI a.C, Homer narra en L'Odissea com Naucasía, filla de Feacia, juntament amb les seves donzelles,esbatusava en l'aigua del riu la roba bruta fins a deixar-la completament neta. Així, a aquest primer mètode de neteja se'l coneix per "peu de donzella".

Una altra llegenda explica que el sabó va ser descobert accidentalment a Roma, per un grup de dones que rentava la seva roba en el riu a la vora del Munti Gripau. En aquesta muntanya s'efectuaven diversos sacrificis d'animals, i les restes de greix es barrejaven amb cendra i altres restes vegetals, que en ploure eren arrossegats muntanya a baix. Aquesta barreja de greix amb cendra acabava en el riu, on les bugaderes van observar que la roba quedava més neta en fregar-la amb ella.

JABONES DE ALEPPO.jpg Zoom

JABONES DE ALEPPO.jpg

Però deixant al marge aquests mites i llegendes, i centrant-nos ara en la part històrica, hi ha indicis que ja en l'antiga Babilònia s'usava el sabó, i que també els sumeris i els hebreus ho coneixien. Així mateix, els egipcis ho van utilitzar tant per rentar la roba com per a finalitats medicinals. Al segle I d.C , el naturalista i historiador romà Plinio, ens parla en els seus escrits d'un sabó tou conegut pels antics pobles germans, i un altre sabó més dur utilitzat pels gals. També al segle II d. de C., el metge romà Galeno ens va facilitar les primeres notícies sobre l'ús del sabó com a mitjà per guarir ferides, així com per a la fàcil eliminació de la brutícia del cos i dels vestits.

La fórmula més antiga coneguda del sabó, data aproximadament del 2250 a. de C., però no va ser fins al segle VII i precisament a la ciutat italiana de Savona (a la qual deu el seu nom) on es va començar a elaborar un sabó a força d'oli d'oliva, que també es feia a Espanya i era conegut com a "Sabó de Castella". La indústria sabonera va florir a les ciutats costaneres del Mediterrani, afavorides per l'abundant presència de l'oli d'oliva i la sosa natural, procedent de les cendres de les algues marines. Al segle XV apareix també el conegut "Sabó de Marsella", preparat amb una barreja d'ossos (rics en potassi) i greixos vegetals.

Al segle XVI el sabó era extremadament car, per la qual cosa el seu ús no estava molt difós. És peraixò que no vaser realment fins al segle XIX, quan es va extendre l'ús del sabó al llarg d'Europa i la resta del món.