Polítiques de conciliació familiar? On són?

Demà 25 de Novembre són les eleccions catalanes. Aquests dies de campanya electoral he estat escoltant els punts de vista d'uns i altres sobre una diversitat de temes però un dels que més em va cridar l'atenció fou el de les escoles bressol. Tinc bones amigues fent una tasca magnífica a les llars d'infants, tractant amb molt d'afecte a cadascun dels petitons que els pares deixen a les seves mans, però tot i això crec que el ventall d'opcions quan tens una criatura hauria de ser més divers. En l'actualitat la immersió de la dona en el món laboral fa que sovint sigui molt difícil que pugui quedar-se a casa vetllant per ella, però sense entrar en drets ni llibertats personals de lesdones tinc la sensació que ens estem oblidant molts cops de pensar en què necessiten realment els nadons. Els bebès NO estan preparats per separar-se de la seva mare (o cuidador principal) als 4 mesos. De fet, ni als 4 ni als 6 ni tan sols als 14 mesos perquè senzillament en aquesta fràgil etapa de la vida encara no hi ha capacitat d'entendre que la mare tornarà encara que marxi. I la MARE ho és tot: és consol, és aliment, és calor, és amor, és tranquil·litat, és VIDA. Obligar per llei a un petit a deslligar-se bruscament de la seva mare no és correcte.

Tot i això, la realitat és la que és i moltes famílies tot i que intentin allargar al màxim la seva baixa maternal es troben amb que arriba el dia en que han de decidir amb qui deixar el seu nadó. Quines opcions hi ha? 1. Escola Bressol: el ràtio per aula s'ha augmentat a 18-20 petits per educadora. 2. Cangur: una sola persona s'ocupa del petit ella sola de manera més personalitzada. Aquí si agafem el terme obertament hi podrien entrar els avis, tiets o amics si fan aquesta funció de manera continuada. 3. Ludoteques i altres centres: pots portar els petits a estones concretes. 4. Excedència per maternitat: la mare té dret a optar laboralment per no tornar a la feina i se li conserva e seu lloc de treball, tot i que no rep cap retribució durant aquest temps. 5. Combinar els horaris els dos pares: de manera que entre ambdós puguin fer-se cura del menut. Segur que en coneixeu de més opcions i estratègies. El més "llastimós" de tot l'assumpte és que si la mare opta per l'opció més beneficiosa pel seu fill des del punt de vista afectiu i evolutiu com és quedar-se a casa cuidant-lo ella mateixa el Govern la penalitza retirant-li qualsevol retribució econòmica. En canvi si la opció escollida és tornar al món laboral (contràriament a les necessitats del nadó) se li assigna una ajuda d'uns 100€ mensuals fins als 3 anys. Hi ha alguna lògica en tot això? Cada dona, cada família hauria de ser lliure d'escollir la millor opció pels seus fills i seguir aquells criteris que consideressin importants. Això si, que totes elles gaudissin dels mateixos beneficis sigues quina sigués la seva elecció. Vivim en un país que fa la vista grossa en molts aspectes. S'omplen la boca parlant dels nens, del futur, de la importància de la família... i no miren el més bàsic. Sincerament crec que el pitjor exemple que es va poder donar va ser quan la ex ministra de Defensa socialista tornar a treballar després d'haver sigut mare abans d'exhaurir les seves 20 setmanes de baixa maternal. I jo em pregunto, això és un exemple de conciliació laboral i familiar? També pots trobar-nos a www.sompares.com, twitter i Facebookwww.sompares.com