Pedra, paper, tisora

Meritxell Almirall López

Parlem d'Autisme?

Fa uns dies veia per televisió el documental "Maria i Jo" on el dibuixant Miguel Gargallo relata la seva vivència personal amb la seva filla diagnosticada del que col·loquialment coneixem com Autisme.

Si no l'heu vist us el recomano perquè més enllà de les explicacions teòriques que podem fer els professionals, mitjançant aquesta filmació se'ns dóna un punt de vista personal, diferent i que val la pena conèixer.

Què és l'Autisme?

Històricament s'ha anomenat també trastorn general del desenvolupament (TGD), Asperger, Kanner... Actualment el terme globalment acceptat per referir-se a l'Autisme és TEA (Trastorn de l'Espectre Autista) perquè és una malaltia que es caracteritza per manifestar-se de maneres molt diverses depenent de la persona. Tot i això, cal remarcar que totes elles (sigui quin sigui el seu grau d'afectació) tenen uns trets comuns que apareixen abans dels 3 anys:

1. Alteració d' intereacció: són menuts que passen part del temps "desconnectats", no tenen motivació per conèixer ni explorar el seu entorn, noutilitzen les mans ni perassenyalar ni per oferir omosrtarobjectes als altres, no expressen un somriure comunicatiu, elsque estan al seu voltant tenen la sensacióque les seves mirades són subtils i sense intenció de comunicar, no es giren si se'ls crida pel seu nom, quan fan allguna acció ho fan sense buscar la complicitat dels altres ni tant sols de la mare.

2. Poden aparèixer moviments repetitius i estereotipats

3. Poca tolerància vers els canvis o les noves situacions

4. No hi ha joc simbòlic i el que fan sol ser molt repetitiu i buscant el plaer sensorial

5. Absència de llenguatge o el que hi ha està alterat

6. Insensibilitat al dolor físic

7. Trastorns de l'alimentació i del son

8. Tenen una capacitat memorística perceptiva o fotogràfica que sol ser impressionant

És important saber que el TEA és un trastorn que no té cura però si que podem ajudar al petit i a la seva família a preservar al màxim les seves capacitats sanes.

autismo-NTnva.jpg Zoom

autismo-NTnva.jpg

I què passa amb la família?

Quan uns pares reben el diagnòstic és un moment molt dur per això és vital que rebin suport i recolzament del seu entorn i també dels professionals que atenen aquesta família.

Normalment sol ser un moment en que surten a la llum moltes preguntes: podrà anar a l'escola? Podrà caminar? Parlarà? Podrà valer-se per ell mateix? Ens necessitarà sempre? Quina és la causa? Què podem fer?

Cal donar informació veraç i transmetre que tot i que és una malaltia per sempre cada individu és diferent i caldrà veure quina és la seva evolució.

Hi ha nens que estaran més afectats que altres, n'hi ha que podran anar a l'escola o inclús a la universitat i tenir una vida "pràcticament" normal però n'hi ha d'altres que necessitaran molta més ajuda.

I quin és el treball amb aquest petits?

El més important és tenir clar que com abans comencem a treballar amb ells majors seran les probabilitats d'obtenir millores, per tant davant de la sospita de que hi ha quelcom que no va bé cal anar a un professional que ens assessori.

El que es prioritzarà serà la vinculació amb la mare, trobar el màxim de moments de comunicació, posar en paraules les seves accions aparentment sense sentit i donar-li intencionalitat.