Pedra, paper, tisora

Meritxell Almirall López

Mètode per llegir abans de l'any

A quina edat han començat a llegir els vostres fills?

Segur que la majoria de vosaltres respondríeu que cap als 5 anys, oi?

Doncs fixeu-vos en aquest vídeo:

Fa uns anys que des dels Estats Units se'ns ofereix un "programa" que et garanteix que els nadons de menys d'un any aprenen a llegir.

El Dr. Robert Titzer (fundador del programa "your baby can read") emfatitza enels beneficis de l'alfabetització primerenca i assegura quela pràctica actual de començar a ensenyar a llegir a l'escola és fa massa tard.

El cervell d'unnadó es desenvolupaa un ritme vertiginós, i és gairebé durant els seus primers4 anys de vida que es regulen la majoria de connexions sinàptiques que seviran que assentar les bases de l'aprenentatge al llarg de la vida.

De fet, tot i que no ens ho sembli, les sensacions de felicitat, tristesa, soledat, diversió... tal i com les gaudim durant la nostra adultesa venen molt marcades per com les hem rebut i interioritzat els primers anys de vida.

Per exemple, se suposa que com més estímuls relacionats amb l'afectivitat haguem gaudit per part dels nostres pares, germans i amics de ben petits més vincle emocional perdurarà a mesura que passin els anys i ens fem grans amb aquestes persones.

Sota aquest paradigma es basa tot l'estudi del Dr. Titzer. Un nen pot aprendre qualsevol paraula tant escrita com parlada alhora, ja que el seu cervell té major capacitat d'aprenentatge els primers 12 mesos de la seva vida. I ens ofereix tota una sèrie de fitxes, vídeos i pautes per ensenyar-lo a llegir. Això si, cal ser constant i dedicar una estona cada dia a assajar, tot el ritual lector, amb el nadó per obtenir bons resultats.

read.jpg Zoom

read.jpg

Personalment, estic totalment d'acord amb potenciar, tant comens sigui possible,unes vivències riques pels nostres nadons. Oferir-los oportunitats de coneixement, coses noves per veure i per aprendre... però això si sense obsessionar-nos!

Tot i que és espectacular veure un nen com el del vídeo "llegint" tant petit, em pregunto "de què serveix?", què li aporta?"... no aprendria més estant una tarda al parc, a la platja o al sofà de casa jugant a amagar-se amb sons pares?

Tinc la sensació que els volem fer créixer massa ràpid. No els donem l'espai ni el temps de ser nens, bebès. La meva filla tot just ara comença a fer les primeres passes sola. Té gairebé 16 mesos. I des d'abans que fes l'any la majoria d'adults no fan més que preguntar-me si ja camina... I sabeu què? No som nosaltres que hem d'ensenyar-los com caminar, com parlar o com viure, ells ho fan quan SENTEN dins seu que han de fer-ho.

Deixem-los gaudir i respectem el ritme que cada nen tingui... un dia deixaran de ser-ho i recordarem amb nostàlgia comha passat tant ràpid.