Pedra, paper, tisora

Meritxell Almirall López

Menja o no menja?

Una de les preocupacions més recurrents com a pares és el menjar.

Molts cops tinc la sensació que pels adults el món es divideix en nens que mengen molt i nens que no mengen "res". És un blanc o negre però com en tot en la vida hem de tenir en compte que també hi ha grisos.

Quan un nadó neix, una de les necessitats bàsiques a satisfer és l'alimentació, de fet tot i que els recent nascuts fan un munt de coses interessantíssimes, per a molta gent la seva percepció és que només mengen i dormen.

A mesura que creixen i un cop arribats els 7 mesos (dels 0-6 només han de prendre llet) ja estan llestos per introduir nous aliments. El concepte introduir és important perquè molts pares creuen que cal fer-ho de cop i els ofereixen un ventall de sabors ben ampli que potser no és del tot necessari. La clau, com en tot, és en que sigui un procés gradual i que sigui el petit qui marqui la rapidesa d'aquest. Potser és un nen que de seguida té curiositat per tastar diferents gustos o al contrari segueix volent només lactància. Sigui quina sigui la seva decisió és vital que la respectem i que no el forcem en absolut.

make-homemade-baby-food-3.jpg Zoom

make-homemade-baby-food-3.jpg

Un altre tema a debatre és si hem de passar per la fase de trituració. Des del meu punt de vista crec que el que hem de valorar és quin és el nostre objectiu a llarg plaç. I aquest objectiu hauria de ser que mengessin en un futur igual que nosaltres, per tant el més senzill i lògic també seria que els aliments que els oferim fossin així. D'aquesta manera, tot i que potser no menjaran tanta quantitat d'aliments sòlids com si els féssim triturats la qualitat en quant a textures, sabors... sempre serà millor i el que és més important ens evitarem el munt de "problemes" que a vegades presenten algunes criatures al fer el pas del triturat al sòlid.

La nostra preocupació no hauria de ser que mengessin molt sinó que mengessin bé.

I per altra banda què és menjar molt? Què és menjar bé?

Hem de tenir en compte que cada persona és diferent i que per tant quan parlem de menjar gairebé tot es basa en percepcions. Hi ha vailets que necessiten menjar menys que altres i això no és pas dolent. Ells coneixen i saben que volen menjar, deixem-los triar, això si que el ventall d'opcions que els oferim sigui variat i sa.

Pensem per un moment que l'estómac d'un petit de 2 anysmesura com una pilota de pin-pong i per tant no cal entossudir-nos en que s'empassi un primer plat, un segon i postres si ell no ho vol.

I si només vol menjar una sola cosa? Aquesta pregunta la deixarem per la propera entrada...