Limitar o no limitar... aquesta és la qüestió!

El diccionari Pompeu Fabra defineix el terme LIMITAR de la següent manera: 1 v. tr. [LC] Fixar, assenyalar, ésser, el límit o els límits (d'alguna cosa). Aquesta serralada limita la contrada per la banda de llevant. Històricament hem aplicat terminologies d'altres àrees a l'educació infantil. Termes com limitar, controlar, castigar... poden veure's com paraules poc adequades per parlar de l'educació dels menuts, però més enllà de la qüestió terminològica caldria reflexionar en el significat d'aquests mots. Tots els infants necessiten límits. De fet quan som al ventre de la mare elpropiúter ens limita un espai en el que ens sentim recollits i protegits. Quan els nadons neixen amb prematuritat és als mateixos hospitals que els col·loquen petits coixins enrotllats al seu voltant per "limitar" el seu espai i donar-los la sensació de finit.

La "feina" d'un nen és jugar a descobrir el món, ser curiós, explorar, indagar... i és en aquest procés de cerca que necessita un mapa; uns pares que li mostrin quin és el millor camí per arribar allà on vol anar. Lògicament després podem entrar a debatre quina és la forma més adequada d'indicar aquest camí: no és el mateix que li clavem un bolet a que li expliquem el perquè de les coses, que l'escridassem,etc... Hem de tenir en compte que els límits han de basar-se en les necessitats dels nens i no pas centrar-se en les dels adults. Sovint cometem l'error de controlar en excés les conductes dels menuts precisament perquè és a nosaltres a qui ens reconforta i tranquil·litza saber en tot moment que fa i amb qui està però limitar no vol dir fer un control excessiu o obsessiu dels nostres fills. Tenir clar que el que limitem és la conducta i no pas els sentiments. Podem dir als nostres fills que no pot anar a una discoteca als 13 anys per exemple, però el que no podem demanar-li és que no s'enfadi, que no senti rabia... Posar límits ha de combinar-se amb donar afecte sempre i recordar que dir als nostres fills fins on poden arribar i explicar el perquè és una funció bàsica dels pares. No podem pensar que l'escola n'ha d'assumir aquesta responsabilitat, en tot cas ha de complementar-la. Els nens no ens estimaran menys perquè els posem límits adequats i amb un objectiu clar. De fet, sentir que tenen una barrera que no poden traspassar és fonamental per sentir-se integrats en la societat a mesura que creixen. Gràcies a la Lua, l'Anna Girbau, la Maria, el Josep i la Bàrbara per construïr un debat tant intens en l'entrada del blog anterior i donar la seva opinió sincera.