Pedra, paper, tisora

Meritxell Almirall López

L'experiment del petit Albert

L'any1920 John B. Watson i Rosalie Rayner van realitzar a la Universitat Johns Hopkins un controvertit experiment de condicionament de la por amb un nen d'11 mesos. Quan llegiu l'experiment segur que us endureu les mans al cap perquè és quelcom inimaginabe de fer al'actualitat...

L'objectiu de Watson amb aquest experiment era demostrar com es podia condicionar la por d'un "subjecte" a un determinat estímul (paradigma del conductisme).

El petit Albert va ser escollit com a subjecte d'experimentació per la seva bona salut física i la seva gran estabilitat emocional. En concret, mitjançant l'experiment, Watson volia condicionar la reacció de por d'Albert cap a una rata blanca. Inicialment, aquest animal no provocava en el nen cap reacció de por. Watson va dissenyar l'experiment amb3 fases:

1. Fer que Albert tingués por a una rata blanca

2. Extendre aquesta por a tots els animals de pèl blanc com conills

3. Extinguir la por del bebè als animals de pèl blanc.

4559862181_1e2b8aa7ec.jpg Zoom

4559862181_1e2b8aa7ec.jpg

Com ho va fer?

A l'Albert se li va mostrar una rata blanca, el petit es va apropar a tocar-la i un investigador va provocar un so estrident i sobtat darrere del bebé. El nen es va espantar però no va cridar. Quan va tornar a tractar de tocar la rata, l'investigador va provocar el mateix so i Albert es va espantar. Després d'una setmana van repetir el procediment diverses vegades.Finalment al mostrar-linomés la rata sense el soroll el pobreAlbert ja s'espantava i s'allunyava d'ella.

Pocs dies després els investigadors li van mostrar unes galledes, el nen no es va espantar, però a continuació li van ensenyar la rata i llavors sí es va espantar, després li van mostrar un conill i Albert es va espantar i es va allunyar gatejant. A poc a poc es van ser integrant més objectes similars a la rata a l'experiment i Albert es mostrava espantat amb tots ells, excepte amb la galleda blanca que se li va mostrar.

L'experiment no va poder arribar a la tercera fase ja que la mare de l'Albert es va negar a continuar amb ell. Per tant, malauradament no tenim dades de com va afectar al petit aquesta por condicionada pels animals de pèl blanc en un futur i el que és més important no es va poder fer res per intentar descondicionar o treure la por de l'Albert.

Quines conclusions s'extreuen?

1. Els nens amb prou feines tenen por innata als animals.

2. Els nens aprenen a tenir por a un animal si aquest apareix associat a un estímul desagradable.

3. Els nens poden distingir entre una rata blanca i una galleda blanca.

4. La por a una rata blanca es pot estendre a altres animals i altres objectes peluts.

A continuació teniu un petit video, que tot i que no és de gran qualitat, es pot veure com es va dur a terme l'experiment: