L'Amic Imaginari

Potser alguns de vosaltres heu sentit parlar dels "amics imaginaris".

Els amics imaginaris solen aparèixer cap als 3 anys i poden ser de diferent naturalesa(persones o objectes, peluixos,animals o personatges totalmentinventats). En general, se suposa que els amics imaginaris tenen una funció positiva per als nens en moments en què ells no són capaços d'expressar bé els seus sentiments i els ofereix un espai per conversar, jugar i inclús barallar-se. Fins i tot hi ha ocasions en què els seus propis sentiments negatius o positiusels hi atribueixen a aquests amics imaginaris, per evitar un repte, un càstig quan el nen ha fet alguna malifeta, o satisfer alguns desitjos o expectatives del propiinfant. Principalment aquest fenomen es dóna en nens que són fills únics o que són elspetits de la casa iconviuen sols amb el món adult. Tot i que pot aparèixer en qualsevolcriatura, ja que generalment es dóna en nens més sensibles que estan molt més connectats amb la imaginació i amb la fantasia. Alguns estudis assenyalen que els nens que tenen amics imaginaris seran més creatius quan siguin grans i s'aproparan a l'art, a la poesia i en general, a expressions del tipus artístiques. Pel mateix, s'ha vist que aquests nens estan més allunyats de tenir conductes agressives. Se suposa que aquest fenomen es dóna en un període que no abasta més enllà dels sis anys, ja que acaba quan els nens s'incorporen al col·legi i tenen altres amics amb els qui conversar, barallar-se, discutir o jugar. Si s'estén en el temps i malgrat que el nen ja estàa l'escola, és important estar atents i veure com és la relació amb els seus companys i com està vivint el procés de socialització. La pregunta més freqüent com a pares és com hem de comportar-nos davant aquest ser imaginat. Per la vostra tranquil·litat,cal esmentar que segons alguns estudis, prop del 25% d'ells no s'adona que els seus fills tenen un amic imaginari. 1. El primer que cal entendre és que no és quelcom patològic, ni anormal. 2. És la manifestació del nen d'alguna necessitat, i per tant la majoria de vegades si trobem què és el que inquieta al petit i li donem, per ell mateix deixarà el recurs de l'amic imaginari. Quan ell parli del seu amic, podempreguntar-li en quèl'ajuda aquest i quines coses fa ell perquè sàpiguen què està expressant a través de l'amic imaginari. 3. No és bo negar que existeix però tampoc alimentar la fantasia, és a dir que si el nostre fill ens parla d'ell hem de ser comprensius i escoltar-lo però si no ho fa no cal que li preguntem per ell, ni que fingim que nosaltres també el veiem.

De totes maneres, si veiem que deixa de ser una etapa transitòria pel nostre fill i s'allarga més enllà dels 6 anys, que està comportant-se de manera rara i li afecta a altres àmbits de la seva vida (escola, esport, família...)o bédeixa de voler jugar amb la resta de nens, no estaria de més consultar-ho amb un especialista.